Cicle
“Cap intèrpret. Cap paper. Cap posada en escena. Però sí a l’ús de models presos de la vida. Hi ha pel·lícules que utilitzen els recursos del teatre, com són els gestos i les paraules dels intèrprets o la posada en escena, i fan servir la càmera tan sols per reproduir. D’altres utilitzen els mitjans del cinematògraf per crear. El cinematògraf és una escriptura amb sons i imatges en moviment. Una imatge s’ha de transformar amb el contacte amb altres imatges, mentre que els sorolls s’han de convertir en música. Cap música d’acompanyament. Cal esprémer tot allò que es comunica per mitjà de la immobilitat i del silenci. Les idees estaran amagades però de manera que el públic les trobi, i la idea més important serà la més amagada. Cal atrapar instants, espontaneïtat, frescor. Una imatge massa esperada mai no semblarà adequada fins i tot quan ho sigui. I sobretot, ser el primer a veure allò que un veu tal com ho veu.”
Aquests preceptes que el cineasta va plasmar al llibre Notes sur le cinématographe revelen un estil sec i auster que depura al màxim el llenguatge cinematogràfic i que, amb històries protagonitzades per víctimes del mal o del pecat i l’expiació, el va convertir en el gran místic del cinema francès, en un autor imprescindible.
amb la col·laboració de: