Cicle
Teresa Gimpera (Igualada, 1936 – Barcelona, 2024) entra al món de la publicitat als anys seixanta, i es converteix en una icona de la bellesa i l’elegància tot contribuint a portar modernitat a una Barcelona gris que a poc a poc es despertava de la llarga nit del franquisme. Dins dels paràmetres conservadors de l’època que li va tocar viure, va projectar una imatge fresca, cosmopolita i de dona emancipada, que va ajudar a canviar la representació de les dones en els mitjans culturals espanyols.
Com a model, la seva fotogènia i presència magnètica la converteixen en la musa de la gauche divine. Com a actriu, compagina el cinema d’avantguarda i el comercial en una carrera irregular que compta gairebé dos-cents títols. El seu estil interpretatiu, subtil i contingut, li atorga una capacitat innata de seducció des del misteri que va plasmar a la perfecció en els seus films més recordats: els que va filmar per a l’Escola de Barcelona i que l’han situat com una figura central del cinema català, i el d’El espíritu de la colmena (1973).