«Vostè, que hi entra, pari atenció i digui’m si tantes meravelles són el producte de l'engany o bé de l'art»
Inscripció a l'entrada del Sacro Bosco di Bomarzo, Itàlia.
L'escriptor argentí Mujica Láinez va col·locar al panteó literari un dels jardins més inquietants i sobre el qual s’ha publicat molt, Bomarzo, quan va recrear la seva fascinant gènesi a l'obra homònima.
Enguany tenim una novena edició de Paradís perdut molt literària. A les dues peces que ens endinsen en els misteris del Bosc dels Monstres — com és conegut també Bomarzo— s'uneixen la versió que va fer Claude Chabrol de l'obra de Goethe Les afinitats electives i l'obra de Wim Wenders: Les beaux jours d´Aranjuez a partir del text de Peter Handke. A aquests projectes s’afegeixen els documentals Paradiso ritrovato, un preciós discurs sobre la passió pel jardí, les flors i les plantes que l'habiten, i Homo botanicus, un relat sobre la passió botànica de Julio Betancur que es projectarà al Jardí Botànic de Barcelona. Ficció i realitat tornen a anar de bracet per parlar del tema que ens segueix fascinant i guiant: la passió que porta l'ésser humà a continuar creant jardins, imatges del paradís perdut.
Ignacio Somovilla, comissari del cicle.
Amb la col·laboració de:
Programa
