Cicle
"La majoria dels homes tenen, igual que les plantes, propietats ocultes que l'atzar posa de manifest"
François de La Rochefoucauld
A la vuitena edició del Paradís perdut, el jardí se’ns torna a presentar com a taula salvadora del naufragi continu de l'existència, però també com a lloc inquietant on la natura es revela de manera perversa.
Aquests són els dos grans temes que ocupen el Paradís perdut d’enguany. D'una banda, el banc com a generador de múltiples històries. Un banco en el parque i Bancs públics, parlen del jardí obert a tothom, democratitzat, un espai de convivència, intercanvi, repòs, i un petit teatre del món.
Però, com que el jardí continua sent aquell topos polièdric que reflecteix perfectament l'univers a qui serveix, parla també de la botànica com a ésser pervers i maligne que amaga darrere dels seus bells pètals les més baixes passions. Little Joe la biotecnologia inquietant i aterridora. No obstant això, aquesta realitat de distopia pot ser observada en clau d'humor, de comèdia negra, tal com succeeix a Little Shop of Horrors.
La llum s'apaga i comença, un any més, la màgia de passejar amb la mirada pels jardins heterotòpics del món.
ET IN ARCADIA EGO.
Ignacio Somovilla