Si cineastes com Mizoguchi simbolitzen el punt més alt d’un cert classicisme, altres, com Imamura, encarnen la revolta juvenil de finals dels cinquanta i uns tercers, com Kawashima, són l’anella perduda de l’evolució cap a la modernitat, que es materialitza en l’obra de gent com Nishimura o Kumashiro.
Fins a la Segona Guerra Mundial, la Nikkatsu va mantenir-se independent alternant comèdies, films històrics i, fins i tot, musicals. Durant els anys de guerra es va veure obligada a una fusió amb la Daiei, que la va dominar. Però un cop derrotats els militars, va recuperar la seva llibertat i va explotar el filó del cinema de gènere.
Amb la col·laboració de
Programa
