Cicle
Ara fa un any, encaràvem la tretzena Mostra amb el propòsit de saltar-nos les tanques, les reixes i els filats d’aquells murs i fronteres que se’ns imposen. En el trànsit entre la darrera Mostra i la que ara tenim entre mans, vam il·lusionar-nos amb la idea d’explorar en el món de les resistències: al poder, íntimes o quotidianes, dèiem. Resistències al poder en totes les seves formes, col·lectives o individuals. També aquelles que cerquen millorar-nos com a persones o fer-nos més lliures.
Vam anar acariciant i afaiçonant la catorzena Mostra sense saber que, precisament enguany, el mateix fet de celebrar-ne una nova edició seria un acte de resistència en si mateix. I aquí som, un any més, a la Filmoteca. I, com des del primer dia —aquell octubre llunyà de 2007—, sense saber gaire com hi hem arribat ni si tindrà continuïtat, però conjurant-nos, avui més que mai, amb totes aquelles experiències de vides que amb tenacitat i perseverança s’enfronten als qui ens xuclen la sang, enverinen la terra o ens volen callades i submises, tant en la lluminositat de l’espai públic com en la privacitat del tracte proper.
Reprenem mesos després la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani –anul·lada parcialment a causa de la pandèmia– amb la projecció de la secció dedicada al clàssics.
amb la col·laboració de: