Cicle

Marlen Khutsiev: les obres mestres desconegudes

20/05/2014 - 27/05/2014

Khutsiev va començar a treballar com a cineasta el 1952. El seu film Mne dvadtsat let (Tengo veinte años) va ser considerat un manifest generacional: tres joves orfes de pares morts a la guerra hi descobrien Moscou i exposaven els seus anhels. La mala fortuna va fer que el president Khrusxov veiés la pel·lícula abans de la seva estrena; va obligar a tallar-la i a rodar-ne de nou una bona part. La trobada amb els poetes va ser sacrificada, la seqüència amb el fantasma del pare rodada de nou i escurçada, el ball amb les espelmes tallat per… no incitar els incendis!

A partir de 1970, Khutsiev va treballar sobretot per a la televisió per estalviar-se problemes amb la censura. Un dels seus telefilms, Byl mesyats Mai (Era el mes de mayo), el considera “com el millor que mai no he fet”. El podreu veure a la Filmoteca el 27 i el 29 de maig.

Programa

Mne dvadtsat let

Tengo veinte años

Una fita del cinema soviètic dels anys seixanta que el 1989 es va poder recuperar íntegrament —el govern de Khrusxov havia censurat i retallat el film dràsticament, fins a deixar-ne tan sols la meitat del metratge original.

Vesna na Zarechnoy ulitse

Primavera en la calle Zarechnoy

Una professora de literatura russa, sofisticada i idealista, arriba a una ciutat industrial per fer classes als joves treballadors d’una fàbrica de metall.

Byl mesyats may

Era el mes de mayo

Amb argument del novel•lista Grigori Baklanov, en aquesta producció per a la televisió —que Khutsiev considera el millor film que mai no ha fet—, els soldats russos que ocupen Alemanya després de la Segona Guerra Mundial descobreixen què és viure en temps de pau. Però, una nit de borratxera, topen amb un antic camp de concentració tot just alliberat.

Iyulskiy dozhd

Pluja de juliol

Tot just abans de casar-se, una noia descobreix que el seu promès és un home vil i innoble. Després de deixar-lo, la noia s’enfronta al buit i a la inutilitat de la seva antiga vida. És aleshores quan, sota la pluja, coneix Jenia.