Cicle
Enguany el cinema espanyol es treu el barret davant la commemoració dels centenaris de Luis G. Berlanga i Fernando Fernán Gómez. La irrupció dels dos genis va portar nous aires al cinema de l’Espanya de postguerra.
Fernán Gómez ja era un actor consagrat quan, el 1953, va protagonitzar Esa pareja feliz, el debut de Berlanga. No tornarien a col·laborar fins al 1987, amb Moros y cristianos, però l’opera prima del cineasta valencià —una comèdia d’influència neorealista— va esperonar Fernán Gómez a dirigir La vida por delante i, més tard, realitza El extraño viaje, també a partir d’una idea de Berlanga.
Principalment, cultiven la comèdia per poder plasmar la hipocresia moral de la societat que els va tocar viure, i tots dos s’alimenten de gèneres tradicionals de la cultura espanyola com la picaresca, l’esperpent o el sainet. Tanmateix, són molt diferents. L’estil de Berlanga, amb la seva coralitat caòtica, és inconfusible; fins i tot la RAE —de la qual Fernán Gómez va ser acadèmic— ha incorporat l’adjectiu berlanguiano al seu diccionari. L’obra de Fernán Gómez és igual d’extraordinària però més heterogènia i pluridisciplinària. Aquest cicle reuneix el bo i millor de tots dos.