Nascut a Hiroshima, fill d’una família de pagesos arruïnats, va treballar venent bicicletes fins que va incorporar-se al departament d’il·luminació de la productora Shinkô Kinema. També va exercir l’ofici de director artístic, cosa que el va portar a ser l’ajudant de Kenji Mizoguchi. Després de la guerra es va convertir en un dels guionistes de la Sochiku i va debutar com a director el 1952. Aviat va fundar una productora pròpia, la Kindai Eiga Kyokai, per escapar de les imposicions de la indústria i de la censura política, gens tendres amb els seus ideals d’home d’esquerres.
El seu cinema proposa molt bons retrats femenins, declina la relació entre el sexe i la mort de mil maneres i sovint té un caràcter autobiogràfic. Shindô, que va seguir en actiu fins poc abans de la seva mort, ja centenari, va ser el primer cineasta a ocupar-se de les conseqüències de l’explosió nuclear d’Hiroshima. Molt sovint va treballar amb els mateixos actors i tècnics, rodant ficcions i documentals en el seu honor.
Amb la col·laboració de
Programa
