A través del melodrama, un star system local potent i l’ús de la cançó per popularitzar el film, es va generar una influència constant i una fascinació mútua entre la societat de Xangai i el cinema.
El leitmotiv d’aquest cicle farcit de títols inèdits que ens arriben de la cinemateca de Beijing és aquesta fascinació, la qual es concep com un autèntic joc de miralls que tindrà la condició de la dona com a eix principal. La modernitat d’aquell Xangai i d’aquell cinema no es pot entendre sense l’estrella femenina del melodrama, sense el rostre de les actrius a les revistes i la premsa groga de l’època, ni sense la lluita constant de la dona corrent que l’estrella representava a la pantalla. El 90% del cinema xinès d’aquesta època està principalment protagonitzat per dones, les quals esdevenen la metàfora del patiment nacional i de la caducitat dels valors tradicionals.
Amb la col·laboració de
Programa
