Cicle
Heterodoxos
01/08/2018 - 31/08/2018
L’accepció més sensata de l’adjectiu ens porta a dir “que és en molt petit nombre”. I en efecte, no hi ha gaires cineastes com Bruno Dumont, Béla Tarr, Abel Ferrara i Giorgos Lanthimos. Són artistes, gent que sent la necessitat de fer cinema i que deixa de fer-ne quan aquesta s’apaga. No veuen el cinema com un ofici —que també ho és!—, sinó com una forma d’expressió personal. Un pla de Dumont, de Tarr, de Ferrara o de Lanthimos és diferent d’un pla rodat per qualsevol altre director. Són els hereus de Bresson, de Godard, de Tarkovski o de Jancsó, els fills de Ford, d’Ozu, de Carné o de Lang, els nets de Dreyer, d’Epstein, de Murnau o de Griffith. Són de la nissaga dels inventors, però amb consciència i voluntat de ser-ho. Són únics, inconfusibles. Són rars.
Programa
