Alain Cavalier va iniciar la seva carrera en el cinema de ficció clàssic, però a partir dels vuitanta va anar desenvolupant un estil cada vegada més íntim, personal i minimalista, allunyant-se de les grans produccions per apropar-se al cinema-diari, de caràcter observacional. Entre el 1987 i el 1991 es va bolcar en una sèrie de retrats de dones treballadores –artesanals i professionals- en els seus entorns laborals –molts en vies d’extinció- en una mena de cinema “fet a mà”, en sintonia amb els oficis retratats.
La mirada de Cavalier és discreta, detallista i poètica. A la manera de trobades íntimes, mostra la relació entre la persona, el seu ofici, l’espai de treball i el seu cos, tot fent ressaltar la dignitat, la creativitat i la presència del gest quotidià.
Properes sessions
Sessions anteriors
