L'enginy narratiu i l'slapstick més irreverent dels grans mestres de la comèdia van fer fortuna durant l'edat d'or del cinema mut nord-americà. De gener a juny, dedicarem les nostres pantalles a una icona de l'humor visual de l'època: Buster Keaton, Harold Lloyd, Mabel Normand, Charles Chaplin, Harry Langdon i Roscoe "Fatty" Arbuckle ens faran petar de riure.
Buster Keaton, el geni de rostre impassible que no va necessitar ocurrències ni bromes per convertir-se en una llegenda de la comèdia, tan sols un món potes enlaire per dominar i lleis de la física per trencar.
Del 1914 al 1921, Roscoe “Fatty” Arbuckle va ser el rei de la comèdia. El seu personatge del grassonet amant de la diversió només era superat en popularitat per Chaplin, i va ser el primer còmic que va passar dels curtmetratges als llargmetratges, fins que una acusació escandalosa (de la qual finalment va ser declarat innocent) va destruir la seva carrera.
Recuperem alguns dels films en què va formar tàndem amb Buster Keaton, al qual va descobrir i amb qui va mantenir una bona compenetració dins i fora de la pantalla, que es traduiria en setze films, tots ells pur slapstick.
Mabel Normand va ser l’actriu còmica més popular del període silent, i el seu nom s’incloïa en molts dels títols que protagonitzava. Va mostrar una gran química amb dos dels grans còmics de l’època: Roscoe “Fatty” Arbuckle i Charles Chaplin.
Junts van treballar per als Keystone Studios, la mítica companyia creada per Mack Sennet, on Normand no només va ser l’actriu estrella, sinó que també va dirigir i escriure alguns dels seus primers films, com Mabel’s Blunder (1914).
Una pionera genial que va imposar el seu segell en l’humor slapstick gràcies al seu carisma, la seva espontaneïtat i una habilitat espectacular per a la comèdia física.
Charles Chaplin, l’autèntic rei de la comèdia i una icona cultural gegantina que va transcendir el setè art per convertir-se en un dels personatges més reconeguts i estimats del món. Un home inseparable de l’autor al qual recordem amb tres dels slapsticks que va realitzar per a la First National Pictures i tres llargmetratges, obres mestres eternes, una de les quals, The Gold Rush, compleix enguany 100 anys.
Programa
