Cicle
La recent publicació del llibre col·lectiu, coordinat per Núria Bou i Xavier Pérez, El deseo femenino en el cine español (1939-1975) (Cátedra, 2021) esdevé una bona ocasió per repensar la visió d’alguns films emblemàtics amb protagonisme femení realitzats durant el franquisme. I és que, com el llibre explica, encara que la ideologia del Règim atorgava a les dones un rol passiu i domèstic que sancionava qualsevol desbordament del desig, moltes ficcions fílmiques, fins i tot de caràcter aparentment conservador, van plantejar estratègies que expressaven, per diferents vies genèriques, l’existència d’una subjectivitat femenina plena de força desiderativa.
La classificació que el llibre aporta de diferents arquetips de feminitat tractats pel cinema espanyol dels anys de la dictadura ens invita a revisar-ne tres, amb la projecció de sengles pel·lícules particularment significatives: De mujer a mujer en relació amb l’arquetip de la dona llar, Cielo negro pel que fa a la feminitat mística i La novia ensangrentada com a representació paradigmàtica i particularment subversiva de la dona monstre.
Amb la col·laboració de: