Cicle
Creu en el cinema com a mitjà per transmetre les emocions més personals, però també com a lloc de trobada de llenguatges, cultures i tradicions. La seva càmera és capaç de veure la violència que regna sota l’ordre, de captar el desig que s’amaga rere la norma, el paisatge que ens dibuixa al desert o el que hi ha de dansa en la gimnàstica militar. En els seus films la música és tan protagonista com el silenci. Per saber dir, cal saber escoltar.