Cicle
A vegades en clau de comèdia, com a Operacja Dunaj, que evoca la “solidaritat” obligada dels anomenats “països de l’Est” quan es tractava de sortir en defensa dels interessos de la “pàtria dels treballadors”, és a dir, l’URSS. Altres vegades el film arrenca d’una manera i acaba d’una altra, passa del riure al drama, com amb Ostatnie pietro i el seu capità simpàtic, gastrònom i esportiu.
El temps no passa en va, es diuen els protagonistes de Piąta pora roku, encara que a vegades sembla esclafar-los, no deixar espai per a la individualitat, tal com també es fa sentir a Senność. La família pot haver-nos marcat fins a un punt que posa en perill la salut mental, o això ens mostra Pręgi, en què l’ombra d’un pare despòtic és una amenaça constant dins del cap de Wojciech. A Milość l’amor trontolla per culpa del passat i els seus secrets, mentre que a Nieulotne, en Michael i la Karina es posen en perill durant el transcurs del seu viatge per Espanya, on fan de veremadors. El film va ser una de les sorpreses del festival de Sundance.