Cicle
Centenari de United Artists: els anys Chaplin-Pickford
02/04/2019 - 31/05/2019
En una època en què els empresaris pagaven sous injustos mesurats per metratge de pel·lícula rodada, els quatre noms més grans de la indústria del cinema —tots ells pioners de l’star system— es van unir per canviar les regles del joc creant aquesta companyia cinematogràfica amb la voluntat de privilegiar els creadors, atorgant-los un dret inèdit de control artístic i comercial. D’aquesta manera es va encetar una nova era en el cinema en la qual l’entreteniment sofisticat i elaborat dels espectadors es va igualar a l’interès pel rendiment pecuniari. Després de distribuir les produccions dels seus fundadors i d’altres noms com el de Rudolph Valentino o Gloria Swanson, la major, amb el temps, va trobar dificultats financeres i d’altra índole que van propiciar que l’estudi anés passant de mans fins a integrar-se a l’MGM. Això no obstant, pel camí ens ha deixat un niu de títols mítics del setè art.
Programa
The Mark of Zorro
La marca del Zorro
Aquesta aventura romàntica, basada en el serial de Johnston McCulley The Curse of Capistrano, donaria el tret de sortida a un seguit de films d'època amb l'espectacle com a bandera i fixaria la vestimenta típica del Zorro.
A Woman of Paris
Una dona de Paris
Amb el primer llargmetratge que va fer per a la United Artists, Chaplin volia demostrar que el cinema mut podia servir perfectament per mostrar processos psicològics complexos, alhora que volia donar un vehicle estel·lar, fora de la comèdia, a Edna Purviance. En aquest “drama del destí”, com apareix subtitulat, també s’imposa la llei de la suggestió, no hi ha un sol gest excessiu, i l’ús que fa de les el·lipsis és magistral.
The Son of the Sheik
El hijo del caíd
El darrer film de Rudolph Valentino és la seqüela de The Sheik. En aquesta ocasió interpreta el xeic i el fill d’aquest, un àrab del desert que s’enamora d’una ballarina nòmada.
White Zombie
A les Antilles, un home satànic ha aconseguit, gràcies a les seves arts màgiques, fer-se amb una cohort de zombis a les seves ordres.
Our Daily Bread
El nostre pa de cada dia
La sembra i la collita del blat conformen la història d'aquest clàssic del melodrama rural escrit per Elizabeth Hill, King Vidor i Joseph L. Mankiewicz. L’home que treballa en col·lectivitat i amb la natura en una pel·lícula bellíssima en què l’alè bíblic de Vidor brilla intensament: l’arribada de l’aigua, en una escena justament famosa, ho demostra sense cap mena de dubte.
Things to Come
Les coses que vindran
Basat en una novel·la d’H. G. Wells, adaptada per ell mateix i per Lajos Biró, aquest film futurista, que comença el 1940 i acaba el 2036, és hereu directe de Metrópolis de Lang.
Hangmen Also Die!
Los verdugos también mueren
És una de les obres mestres de Lang, que aquesta vegada va disposar de la col·laboració de Bertolt Brecht i el comunista John Wexley per escriure aquest relat sobre l’assassinat de Heydrich, el jerarca nazi considerat l’home més perillós del Tercer Reich, i les posteriors represàlies empreses per la Gestapo.
Stage Door Canteen
La cantina del teatre
Durant la Segona Guerra Mundial tres soldats arriben a Nova York i, abans d’embarcar-se cap al front, visiten el famós local Stage Door Canteen, un restaurant que va existir de veritat i per on van desfilar les grans estrelles del món de l’espectacle nord-americà per donar moral a les tropes.
Tomorrow, The World!
Un professor d'una universitat nordamericana acull a casa seva el seu nebot, un noi adoctrinat pels nazis que renega fins i tot del seu pare, assassinat pel Tercer Reich en un camp de concentració.
The Sin of Harold Diddlebock
El pecat de Harold Diddlebock
“The Sin of Harold Diddlebock és l’homenatge més intel·ligent que es podia retre a Harold Lloyd i la gran escola còmica americana, però sembla que ens digui: «Torneu a riure i rieu de gust, però és l’última vegada, perquè rieu de la mort de la rialla.»
The Emperor Jones
L'emperador Jones
Adaptació de l’obra d’Eugene O’Neill —inspirada en el cas real del president d’Haití Henri Christophe— sobre un criat afroamericà que, després de ser condemnat per assassinat, fuig a una illa del Carib on es converteix en un tirà megalòman.
One Million B.C.
Fa un milió d'anys
Un grup d’excursionistes es refugia a una cova durant una tempesta. Mentre esperen que amaini un arqueòleg que estudia pintures primitives explica la història de supervivència de dues tribus prehistòriques i l’amor que, enmig d’aquest món hostil farcit de dinosaures, va néixer entre dos dels seus membres.
Gun Crazy
Un home que sent una incontenible atracció per les armes de foc s’acaba casant amb una tiradora professional i, junts, inicien una vertiginosa carrera delictiva. Inspirada en la història de Bonnie i Clyde, és un cim de l’obra de Lewis, del cinema de gàngsters i de la sèrie B.
Park Row
Amb freqüència, l’obra de Fuller inclou referències autobiogràfiques a la seva activitat com a periodista durant la seva joventut.
Too Late for Tears
Massa tard per les llàgrimes
Roy Huggins, un guionista molt influenciat per Raymond Chandler, escriu la història d’aquest film noir en què un matrimoni normal es troba un maletí ple de diners que despertarà la femme fatale que habita dins la dona (una magnífica Lizabeth Scott) i provocarà conseqüències irreversibles.
Rosita
Al segle XVIII una cantant de Toledo és engarjolada per fer befa, en una cançó, del rei d’Espanya. El monarca s’enamora d’ella, però la noia se sent captivada per un noble a qui han sentenciat a mort per traïció.