Cicle

Carta blanca a Ventura Pons

03/06/2014 - 31/07/2014

A la Filmoteca de Catalunya, a casa seva, estàvem en deute amb ell, però en comptes de revisar la totalitat de la seva obra –estrenada puntualment i revisada regularment per la televisió–, hem preferit oferir-li una de les nostres “cartes blanques”.

Ens ha respost, no sense dubtes ni càlculs mil•limètrics, amb set dels seus llargmetratges, que abasten un ventall ampli de la seva filmografia i un joc de referències que van de Federico Fellini a Woody Allen, passant per Luchino Visconti, Rainer W. Fassbinder, Ingmar Bergman, Mike Leigh o els Monty Phyton. O, dit amb altres paraules: comèdies i melodrames, teatre i un musical, sempre caracteritzats per immensos treballs interpretatius. En definitiva, com el seu cinema.

Programa

Puta misèria!, amb presentació a càrrec de Ventura Pons, Amparo Moreno i Esteve Riambau el dimarts 3.

Ventura Pons, l'actriu Amparo Moreno i Esteve Riambau (director de la Filmoteca de Catalunya) ens presenten la 'Carta blanca' que li dediquem, un cicle on revisarem -amb la complicitat del cineasta- algunes de les seves pel·lícules i alguns dels films que li han servit, en algun moment de la seva carrera, de referència.

I Vitelloni

Los inútiles

FEDERICO FELLINI, 1953

Amic/Amat

Una adaptació de l’obra teatral Testament, de Josep Maria Benet i Jornet, sobre la qual Ventura Pons diu: “Hi ha la mort i l’amistat, però sobretot hi ha el tema de la transcendència. El film es pregunta si nosaltres, com a generació, serem capaços d’influir en els que vindran després perquè el món sigui millor”.

Anita no perd el tren, amb taula rodona sobre Ventura Pons amb Lluís-Anton Baulenas, Roger Coma, Josep-Anton Fernàndez, Maria Molins i Josep Maria Pou el dimarts 10

Alguns dels col·laboradors més habituals de Ventura Pons ens acompanyen en una taula rodona en què parlarem de la seva filmografia. Després del col·loqui projectarem 'Anita no perd el tren' (2000).

Annie Hall

Aquesta història sobre la relació sentimental entre l'Alvy Singer, un neuròtic guionista de televisió, i l'Annie Hall, una aspirant a cantant, va constituir la consagració d’Allen i l’inici d’una nova etapa en què el còmic va donar pas a l’autor.

Rocco e i suoi fratelli

Rocco y sus hermanos

LUCHINO VISCONTI, 1960

Carícies

“De visió completament imprescindible i amb la qualitat assegurada, aquesta obra és un desplegable al·lucinant sobre la soledat urbana, un catàleg fecund del nostre temps que els seus autors semblen suavitzar, de tant en tant, amb tocs d’alta comèdia i més d’una incursió en l’herència de l’absurd” (Terenci Moix).

Topsy-Turvy

Fastuosa recreació del món dels compositors Gilbert i Sullivan (els pares de l’opereta anglesa), especialment a partir del treball conjunt en una de les seves composicions més famoses, el 'Mikado'.

Amor idiota

'Amor idiota' és la segona adaptació al cinema que Ventura Pons fa d’una obra de Lluís-Anton Baulenas després d’'Anita no perd el tren'.

Mil cretins

Quinze històries contemporànies de Quim Monzó en les quals, amb un humor sarcàstic i sense concessions, es fa balanç del dolor, la vellesa, la mort i l’amor, però sobretot de l’estupidesa humana.

Barcelona (un mapa)

Un malalt terminal reuneix les cinc persones amb qui conviu en un vell pis de l’Eixample per demanar-los que el deixen morir sol. Aquesta petició desencadena moltes altres coses, de manera que l’homosexualitat, l’incest i l’adulteri es creuen en les vides dels personatges.

Menja d’amor (Food of Love)

El primer film en anglès de Ventura Pons adapta, amb tacte i maduresa, una novel•la del nord-americà David Leavitt –'The Page Turner'– sobre el despertar sentimental i sexual d’un jove aspirant a pianista. Els personatges centrals del film (el jove i la seva mare) estan de vacances a Barcelona, cosa que permet un recorregut per la ciutat més turística i vistosa.

Viskningar och Rop

Gritos y susurros

INGMAR BERGMAN, 1973.