Cicle
Batxillerat i Cicles Formatius
03/09/2018 - 21/06/2019
Informació i inscripcions: filmoteca.escoles@gencat.cat / 93 556 51 98/95
Preu: 3 € per alumne/a i sessió
Amb la col·laboració de
- A Bao a Qu, Drac Màgic, la Federació Catalana de Cineclubs i Modiband.
- La Filmoteca forma part del Consell d'Innovació Pedagògica de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona.
- El programa Filmoteca per a les escoles forma part del Programa d’Activitats Educatives de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i rep el suport del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Programa
Els germans Lumière i la descoberta del món: selecció comentada de vistes Lumière 1895-1899
Els germans Lumière van inventar el cinematògraf i també el cinema. Van fer els primers films de la història (plans únics de poc menys d’un minut) i van esdevenir els mestres de les que encara avui són les qüestions fonamentals del cinema.
Les vistes Lumière ens descobreixen el món de finals del XIX alhora que el valor del pla i de les tries cinematogràfiques.
Documentar la crisi: Inside Job
Clarificadora radiografia de la crisi econòmica mundial. Diverses entrevistes desvetllen els agents implicats en aquest fenomen global, les relacions entre política, poder econòmic, el món acadèmic i les regulacions del sistema financer.
Imprescindibles: Paranoid Park
L’Alex ha donat un cop de skate mortal a un vigilant de seguretat als voltants de les mítiques pistes de Paranoid Park, a Portland. El film és una reflexió visual al voltant del dilema intern d’aquest adolescent, que decideix no explicar-ho a ningú.
Les eines i les matèries expressives del cinema. Selecció de fragments de grans cineastes de grans cineastes de la història del cinema
El cineasta treballa amb les matèries de la realitat (color, llum, sons, espais...) i les transforma amb les seves eines expressives. Són aquestes tries les que creen les emocions cinematogràfiques. El visionat s’acompanyarà d’una demostració pràctica a càrrec d’un professional del cinema.
Million Dollar Baby
La Maggie i en Frankie són dos solitaris amb un passat difícil. Entre els dos, gràcies a la tenacitat de la Maggie per convertir-se en boxadora, naixerà una relació de profunda complicitat, admiració i afecte. Però el destí sembla deparar-los encara un nou i terrible cop.
Cinema i Guerra Civil
L’Andreu és un nen que viu les conseqüències de la Guerra Civil des del bàndol dels vençuts. La mort d’un amic del seu pare i del fill és el detonant d’un procés que desvetllarà tots els odis i els ressentiments que la guerra ha generat entre els habitants del poble.
El muntatge: construir les accions, les emocions, el film. Selecció de fragments de grans cineastes de la història del cinema
De la mà de grans cineastes i muntadors, descobrirem el muntatge com a procés creatiu decisiu en la construcció dels films, tant des d’un punt de vista narratiu com emocional. El visionat s’acompanyarà d’una demostració pràctica a càrrec d’un muntador.
Violències
Excel·lent testimoni d’una societat canviant, a partir de la figura de Kowalski, clàssic heroi americà, Gran Torino ens convida a reflexionar sobre el racisme, els prejudicis i el sentiment de culpabilitat.
La soledad del corredor de fondo
En Tom és un rebel amb un context familiar complex i una vida opressiva. Un petit robatori a un forn li costa el reformatori. En aquesta emblemàtica pel·lícula del Free Cinema, Tony Richardson retrata l’amargor i l’energia, la rancúnia i la gosadia, l’angoixa i l’orgull d’un jove que s’aferra a la lluita, la resistència i la venjança contra el sistema (polític, social i econòmic).
Entre cineastes. Visionat i anàlisi de pràctiques II
Es proposa una sessió de visionat i comentari de pràctiques i/o films realitzats pels alumnes assistents. S’analitzaran detalladament els aspectes destacats d’aquestes realitzacions (el guió, la planificació, el muntatge), s’aportaran idees i s’enriquirà el visionat amb fragments de cineastes triats específicament per a l’ocasió que permetran veure com han treballat en situacions similars. Les pràctiques poden estar finalitzades o en procés d’elaboració.
L’esquelet del guió: Matrix
En Neo és triat per un grup de rebels per alliberar el món de The Matrix, una simulació virtual col·lectiva alimentada per humans. El viatge de l’heroi és un model narratiu que inclou el ritu iniciàtic basat en mites i que s’aplica en moltes pel·lícules.
El so i el muntatge: construir espais, accions, narració i emoció
A partir de fragments de films de grans cineastes i muntadors, descobrirem el muntatge com a procés decisiu en la construcció dels films, tant des d’un punt de vista narratiu com emocional.
Obres fonamentals de la història del cinema: "El cuirassat Potemkin" / "Bronenosets Potyomkin"
Un film clàssic, quasi mític, considerat com una de les obres fonamentals de la història del cinema en el qual S. M. Eisenstein va posar en pràctica les teories relacionades amb el muntatge d’atraccions al servei d’una narració didàctica sobre els precedents històrics de la Revolució Russa.
El pla i el muntatge
De la mà de grans cineastes i muntadors, ens aproparem al pla com a unitat essencial del cinema i descobrirem el muntatge com a procés creatiu, tant des d’un punt de vista narratiu com emocional. A més de veure i analitzar fragments de films, ens introduïrem en les eines d'edició i a les tries pròpies d'aquest moment decisiu en la construcció dels films.
Memòria visual i fals documental: Gaudí
Antoni Gaudí, arquitecte vanguardista de trascendència universal, és un personatge sense imatges fílmiques. No hi ha registres cinematogràfics sobre ell.
El retratista
L'Andrés és el mestre d'una escola força especial: l'Experimental Freinet de San Andrés de Tuxtla, a Mèxic. Aquesta escola té un projecte senzill: ensenyar als nens i nenes a pensar i ser lliures.
La plaga, de Neus Ballús
El primer llargmetratge de la cineasta catalana Neus Ballús retrata la vida als Gallecs, un dels darrers entorns sense urbanitzar del Vallès Oriental, encreuant les històries d’un camperol que fa cultiu ecològic, un lluitador de lluita lliure, una anciana que ha de deixar casa seva per anar a una residència, una vetlladora filipina acabada d’arribar i una prostituta cada cop amb menys clients.
El espíritu del 45 / The Spirit of 45. El paper dels noticiaris cinematogràfics en el discurs històric
Relectura del passat a la llum del rescat d’un dels moments més significatius de la història del laborisme anglès post bèl•lic mitjançant el muntatge d’imatges documentals dels noticiaris de l’època.
El Consell dels Savis va a la Filmoteca
El Consell dels savis és una activitat d’història oral i viscuda realitzada per un grup de persones grans voluntàries del Museu d’Història de Catalunya en la qual els alumnes, docents i membres del consell es traspassen mútuament experiènciesde vida, de memòria, d’història, de passat i de present amb el suport d’imatges d’arxiu del fons de la Filmoteca de Catalunya.
La nit al cinema
La nit és una hora privilegiada per al cinema. Per la seva càrrega emocional i poètica i les seves possibilitats narratives, però també per les qüestions expressives que posa en joc filmar una seqüència nocturna: la profunditat de camp, la llum i la foscor, el so i el silenci, els espais, les atmosferes, els ritmes i els temps...
Violències: Gran Torino
Excel·lent testimoni d’una societat canviant, a partir de la figura de Kowalski, clàssic heroi americà, Gran Torino ens convida a reflexionar sobre el racisme, els prejudicis i el sentiment de culpabilitat.
Cinema alemany actual: Somos jóvenes, somos fuertes
Pel·lícula de ficció basada en fets reals que en el seu moment van escandalitzar l’opinió pública, tot cridant l’atenció sobre el problema del racisme a l’Alemanya acabada de reunificar.
Mirades: Retrats sense sostre
Un equip de persones sense llar formen l’equip audiovisual d’aquest documental. Artistes i investigadors socials s’han reunit amb aquest grup de manera periòdica durant dos anys, generant relacions que humanitzen i unifiquen la vulnerabilitat que comparteixen davant la problemàtica de l’habitatge.
El retratista
La història d’Antoni Benaiges, mestre català afusellat durant la Guerra Civil per treballar amb els seus alumnes amb mètodes pedagògics innovadors per l’època. Un viatge per la Guerra Civil i els orígens de l’escola moderna i democràtica.
Roma città aperta / Roma, ciudad abierta
Durant la Segona Guerra Mundial, Roma és ocupada pels nazis. En la pel·lícula inaugural del neorealisme, Rossellini mostra la lluita de les persones compromeses amb la resistència, la grandesa humana i el combat de la misèria moral.
Pa negre
L’Andreu és un nen que viu les conseqüències de la Guerra Civil des del bàndol dels vençuts. La mort d’un amic del seu pare i del fill és el detonant d’un procés que desvetllarà tots els odis i els ressentiments que la guerra ha generat entre els habitants del poble.
El punt de vista
La qüestió del punt de vista és una de les més àmplies i riques que es pot tractar en cinema, ja que articula alhora la forma i el contingut de les pel·lícules, l’estil i el discurs, l’anàlisi del detall i del conjunt. És, a més, una qüestió decisiva en tots els nivells del film (plans, seqüències i pel·lícula com a totalitat) i en totes les fases del procés de creació (guió, rodatge, muntatge).
Cinema alemany actual: Scherbenpark
Sascha, una noia de 17 anys, viu al costat del "parc dels vidres trencats", als suburbis d'una ciutat alemanya. Sascha lluita contra un trauma: quan encara era petita el seu padrastre va assassinar la seva mare davant seu. Quan un diari publica un article que descriu l'assassí com un home penedit, Sascha perd els estreps i va a la redacció del diari exigint responsabilitats al redactor en cap. Serà l'inici d'una relació molt especial.
Puzzle
Un grup de persones d'Amputats Sant Jordi forma l'equip audiovisual del documental. L'experiència de l'amputació és el fil conductor d'aquesta història, que s'explica en primera persona, per les mateixes protagonistes. Es tracta d'una peça que obliga a replantejar-se els valors i la manera que tenim d'afrontar la realitat. Fresca, profunda i directa, aquesta és una història que ensorra la discapacitat i fa una oda a la força davant la vida.
Com es fa el cinema. Selecció de fotografies i extrets de making of i fragments de films
Ens proposem acostar-nos a l’altre costat del cinema: els equips de rodatge, les càmeres, la preparació d’un pla... A través de making of (filmats i fotogràfics) i de ficcions que inclouen rodatges, reflexionarem sobre com es fan les pel·lícules.
Deux jours, une nuit / Dos días, una noche
La Sandra està a punt de perdre la feina. Durant una baixa per malaltia, el seu cap s’ha adonat que és prescindible. Amb el seu acomiadament, a més, promet a la resta treballadors i treballadores una paga extraordinària. Seran els mateixos companys de la Sandra els que hauran de votar si prefereixen la prima o que ella conservi la feina.
El valor del rostre: primers plans, mirades, expressions
Sovint les emocions del cinema es concentren de forma especialment intensa en els plans sobre els rostres dels protagonistes. Recorrerem diverses concepcions del primer pla, descobrirem la importància del treball amb la llum i la penombra per esculpir els rostres i analitzarem alguns dels primers plans més significatius i rellevants de la història del cinema.
À bout de souffle / Al final de la escapada
Michel és un jove en fuga després d’haver matat accidentalment un policia. Patricia és una americana aspirant a escriptora que viu a París venent el New York Herald Tribune pels Camps Elisis mentre somnia matricular-se a la Sorbonne. Al final de l’escapada és i no és una història d’amor, un thriller, una road movie. El primer llargmetratge de Jean-Luc Godard va revolucionar el cinema.
El cuirassat Potemkin / Bronenosets Potyomkin
Un film clàssic, quasi mític, considerat com una de les obres fonamentals de la història del cinema en el qual S. M. Eisenstein va posar en pràctica les teories relacionades amb el muntatge d'atraccions al servei d'una narració didàctica sobre els precedents històrics de la Revolució Russa.
Historia de una chica / About a girl
Charleen té 15 anys. Ha sobreviscut a un intent de suïcidi i ara intenta trobar la calma, però no li és fàcil. En el seu debut com a director, Mark Monheim explica una història irònica sobre el final de l'adolescència, que oscil·la entre el desconcert i l'alegria de viure.
Caure del niu
'Caure del niu' explora la vida de diferents joves i infants immigrants que han arribat a Barcelona. El documental és un viatge de l'origen al present que narra l'experiència de viatge i d'una vida sense la pròpia família. Un retrat de la joventut, de les seves preocupacions, els seus anhels i les seves esperances, i de les dificultats de començar una nova vida.
Del cineasta a l'actor; de l'actor al personatge. Selecció de fragments de grans cineastes i actors/actrius de tots els temps
L'ofici d'actor és misteriós i fascinant. Moviment, cos, gest, veu, rostre, mirada, emoció...Implica un domini tècnic, un treball continuat sobre el propi instrument i sobre les emocions, i té alhora una dimensió intuïtiva que caracteritza el treball dels grans actors i actrius. Recorrerem alguns dels modes de treball de grans cineastes amb els seus actors i actrius a través de fragments de pel·lícules i de filmacions, i materials del procés de creació.
La soledad del corredor de fondo / The Loneliness of the Long Distance Runner
En Tom és un rebel amb un context familiar complex i una vida opressiva. Un petit robatori a un forn li costa el reformatori. En aquesta emblemàtica pel·lícula del Free Cinema, Tony Richardson retrata l’amargor i l’energia, la rancúnia i la gosadia, l’angoixa i l’orgull d’un jove que s’aferra a la lluita, la resistència i la venjança contra el sistema (polític, social i econòmic).
Game Over
A en Djalal li agraden les armes i els jocs bèl·lics des que era petit. És el fill únic d’una família catalana de classe mitjana i gaudeix d’una vida sense privacions. Fent cas a la seva passió per les armes se’n va a la guerra de l'Afganistan. En tornar a casa, troba que tot ha canviat: la crisi ha castigat la seva família, les experiències a la guerra l’han afectat i les disputes a casa s’accentuen.
Cinema, memòria, pau i drets humans
Sessions de curtmetratges i fragments de pel·lícules per tractar els drets humans des d’un punt de vista audiovisual mitjançant la reflexió a través d’activitats participatives i intervencions de col·lectius que treballen directament els temes proposats.
Kaddish para un amigo / Kaddisch für einen Freund
Ali, un noi de 14 anys, ha crescut en un camp de refugiats palestins al Líban, aprenent a haver d’odiar els jueus. Després de fugir la seva família arriba a Berlín, on l’Ali buscarà el contacte amb joves àrabs.
Com es fa el cinema: selecció de making of i fragments de films
Ens proposem acostar-nos a l’altre costat del cinema: els equips de rodatge, les càmeres, la preparació d’un pla, la relació entre un cineasta i els seus actors, el muntatge. A través de 'making of' (filmats i fotogràfics) i de rodatges en films de ficció, reflexionarem sobre com es fan les pel·lícules.
Mi perfecta hermana / Min lilla syster
Tot i ser germanes, l’Stella i la Katya són molt diferents. Aquesta diferència de caràcters portarà a les dues noies a gestionar de maneres ben diferents un conflicte personal, familiar i social com l’anorèxia.
Lo que dirán
Dues adolescents parlen del seu dia a dia i de les seves opcions vitals d’una manera franca i esvalotada, fent miques els prejudicis islamòfobs del seu voltant i celebrant que a elles els és igual el “què diran”.
Cinema i estructures de poder
Quin paper té el cinema en la construcció de les relacions de poder? En aquesta sessió reflexionarem sobre la representació dels privilegis i els rangs de poder al cinema a través de fragments de pel·lícules.
Llum i color al cinema: selecció de fragments de grans cineastes de tots els temps
Explorarem el treball dels cineastes amb la llum i el color, i ens acostarem als processos i referents dels directors de fotografia. També s'inclourà el visionat d'alguns dels quadres de grans referents de la pintura que han inspirat alguns directors de fotografia i cineastes.
Los cuatrocientos golpes/ Les quatre cents coups
Film que narra el difícil pas de la infància a l’edat adulta. Darrere la història d’Antoine Doinel, s’amaguen moltes experiències viscudes pel propi Truffaut. Una pel·lícula trista i dura però també un cant a l’amistat i la llibertat.
L'enquadrament. Selecció de fragments de grans cineastes de tots els temps
L’enquadrament és una de les tries essencials del cinema, si no la més essencial i primera de totes. A través de la idea d’enquadrament, recorrerem concepcions diverses del cinema, des dels orígens fins al cinema contemporani, descobrint autors molt diversos. La qüestió ens permetrà també establir ponts i diàlegs entre el cinema documental i el cinema de ficció.
Ladrón de bicicletas / Ladri di biciclette
Itàlia, època de postguerra. L’Antonio, un treballador a l’atur, aconsegueix una feina amb la condició que tingui una bicicleta. Però el primer dia que va a treballar li roben.Un clàssic del cinema neorealista italià que ens endinsa en la greu situació de crisi econòmica del país després de la Segona Guerra Mundial.
El Consell dels Savis va a la Filmoteca
Activitat d’història oral i viscuda realitzada per un grup de persones grans voluntàries del Museu d’Història de Catalunya en la qual els alumnes, docents i membres del consell es traspassen mútuament experiències de vida, de memòria, d’història, de passat i de present amb el suport d’imatges d’arxiu del fons de la Filmoteca de Catalunya.
Cinema, memòria, pau i drets humans: Dia internacional de la No-Violència
FILMOTECA PER A LES ESCOLES