Cicle

Aula de Cinema

Aula de Cinema 2018-2019

02/07/2018 - 22/05/2019

calendario

Horari sessions:

Dimecres a les 17 h, d'octubre a maig.

Preus:

Entrada individual per sessió:  4 €  (3 € reduïda)
Carnet Aula de Cinema (30 sessions, nominal): 45 €

Matriculació:

A partir del 18 de setembre a la Filmoteca (de 10 h a 15 h de dimarts a divendres i de 16 h a 21.30 h, de dimarts a diumenge).

Amb la col·laboració de:

UB - Universitat de Barcelona
UAB - Universitat Autònoma de Barcelona
UPF - Universitat Pompeu Fabra
UIC - Universitat Internacional de Catalunya
URL - Universitat Ramon Llull-Blanquerna
Universitat de Vic
ECIB - Escola de Cinema de Barcelona
ELISAVA- Escola Universitària de Barcelona
Bande à Part -Escuela de Cine
FX Cinema - Barcelona Film School
La Casa del Cine

Programa

Tôkyô monogatari
Contes de Tòquio
YASUJIRÔ OZU, 1953.
Orígens del Cinema a Catalunya
Sessió dedicada als primers films de la història, amb pel·lícules preservades al nostre Centre de Conservació i Restauració.
El món màgic de Méliès: 'Hugo' (Martin Scorsese, 2011)
Una declaració d’amor apassionada al cinema que recupera la màgia i la inventiva dels seus orígens,
Epopeies italianes: literatura i història: "L'Inferno" / "L'infern' (Giuseppe de Liguoro, Adolfo Padovan, Francesco Bertolini, 1911)
El cinema sempre ha reconstruït, o interpretat, grans obres de la literatura universal. En el cas
Asta Nielsen: El naixement de la "diva": "Die Börsenkönigin" (Edmund Edel, 1916)
L'actriu danesa Asta Nielsen (1881-1972) va ser la primera gran diva del cinema. Amb més de setanta
Un tresor ocult de l'expressionisme: "Algol. Tragödie der Macht" (Hans Werckmeister, 1920)
La derrota a la Primera Guerra Mundial i la consegüent depressió econòmica a Alemanya són a l'
El realisme de la Nova Objectivitat: "Varieté" (Ewald André Dupont, 1925)
La Nova Objectivitat fou un moviment cultural sorgit a Alemanya després de la Primera Guerra
Modernitat contra tradició: "Xin nü xing" (Cai Chuseng, 1934)
L'emancipació de la dona i la lluita contra una societat que manté uns valors tradicionals. A la
Experimentant amb el so: "Love Me Tonight" (Rouben Mamoulian, 1932)
Va ser a la primera meitat del segle XX que els directors de cinema van atrevir-se a experimentar
Restauració d'un clàssic oblidat: "Transatlantic" (William K. Howard, 1931)
Els films es malmeten i queden en l'oblit amb el pas dels anys. Per sort, equips de restauració d'
L'aventura colonial: "Lo Squadrone bianco" (Augusto Genina, 1936)
El colonialisme italià es va plasmar cinematogràficament en més d'una ocasió com a turisme militar.
Una icona de la cultura popular dels EUA: "The Wizard of Oz" (Victor Fleming, 1939)
Els musicals estatunidencs han marcat la història de la cultura popular del país. 'The Wizard of Oz'
La guerra dels sexes: "Woman of the Year" (George Stevens, 1942)
Des del cinema s'ha plantejat en moltes ocasions la guerra de sexes. En molts casos s'ha plasmat
La "novel·la negra" en clau neorealista: 'Ossessione' (Luchino Visconti, 1943)
El neorealisme italià fou un moviment cinematogràfic sorgit un cop finalitzada la Segona Guerra
Homenatge a André Bazin: 'Mrs. Miniver' (William Wyler, 1942)
André Bazin va neixer a Anger (França) el 1918. Va començar a escriure sobre cinema l'any 1943 i va
Mrs. Miniver
La senyora Miniver
Una tranquil·la família anglesa és trastornada pels terribles efectes de la Segona Guerra Mundial.
El cinema alemany recapitula sobre el nazisme: 'Die Mörder sind unter uns' (Wolfgang Staudte, 1946)
'Die Mörder sind unter uns' és el primer film que es va rodar a alemanya després de la Segona
Cinema i Història: 'Die letzte Chance' (Leopold Lindtberg, 1945)
Cinema i Història van de la mà en moltes ocasions. 'Die letzte Chance' fa un repàs històric sobre
Cinefília i modernitat: 'Vida en sombras' (Llorenç Llobet Gràcia, 1948)
'Vida en sombras' és la biografia d’un cineasta nascut en un cinema de fira, convertit en operador
Ozu: Fer parlar els silencis i els objectes: 'Tôkyô monogatari' (Yasujirô Ozu, 1953)
El director japonès Yasujirô Ozu va destacar durant tota la seva trajectòria per la seva capacitat
Neorealisme egipci: 'Bab el hadid' (Youssef Chahine, 1958)
A mig camí entre el neorealisme italià i el cinema negre americà, la obra mestra de Chahine resulta
Plagi i post modernitat: un remake impossible: 'Psycho' (Gus Van Sant, 1998) + 'Psycho' (Alfred Hitchcock, 1960)
Hitchcock va rodar el clàssic i Van Sant en va fer un remake? Un plagi? Un homenatge? Comparem les dues versions.
Apoteosi musical de la teoria de l''autor': 'Les parapluies de Cherbourg' (Jacques Demy, 1964)
La teoria de l'autor assevera que el cineasta és el seu propi guionista. Jacques Demy va traslladar
El millor film de la Història: 'Vertigo' (Alfred Hitchcok, 1958)
El 2016, una enquesta realitzada per la revista Sight & Sound va designar 'Vertigo' com el
Cal·ligrafia, mitologia i nocturnitat: 'Vaghe stelle dell'Orsa...' (Luchino Visconti, 1965)
Luchino Visconti efectua una particular lectura de la tragèdia d'Electra en un drama familiar i
Melodrama i història sota la "Revolució cultural": 'Wutai jiemei' (Xie Jin, 1965)
La "Revolució Cultural" va ser una campanya de masses a la República Popular de la Xina organitzada
El cinema de la Primavera de Praga: 'Horí, má paneko' (Milos Forman, 1967)
Una manera diferent d'aproximar-se al real, un retrat de la corrupció imperant de la comunitat
Kafka a París: 'Le Locataire' (Roman Polanski, 1976)
Tan Kafkià com irrisori. La grandiositat i l'absurditat en un mateix guió. Situacions que sembla
Un nou model de blockbuster: 'Jaws' (Steven Spielberg, 1975)
El "nou Hollywood' va imposar un nou model de blockbuster. Els blockbusters són els films en que
Les obssessions d'un guionista: postmodernitat i tradició: 'Barton Fink' (Joel Coen, Ethan Coen, 1991)
De la renovació a la continuïtat, de "l'alta cultura" a "la cultura popular". La post modernitat
Música minimalista, cinema sense retòrica: 'The Piano' (Jane Campion, 1993)
És a Nova Zelanda. La protagonista és una pianista que és muda. Música minimalista. Cinema sense
L'escàndol Lehman Brothers i la crisi econòmica: 'Margin Call' (J.C. Chandor, 2011)
Com parlar de manera clara sobre la complexitat dels problemes del món actual? Xerrades sobre