Cicle
La societat israeliana no és monolítica, sinó plural. Com el seu cinema. La història, amb majúscules, hi és sovint present, ja sigui perquè la shoah hi és evocada o representada, ja sigui perquè la mateixa creació de l’estat propi segueix sent una font de conflicte. Però de vegades els films ho saben tractar amb humor. Com també saben fer broma d’una tradició religiosa o cultural que, d’altra banda, n’ha garantit la continuïtat com a poble al llarg dels segles. De tant en tant, tot sembla tan absurd que la felicitat depèn de trobar un lloc on aparcar –al film de Roi Werner– o de poder afrontar els secrets del passat –al de Noa Aharoni. Ambdós seran a la Filmoteca per presentar-los.