La Filmoteca de Catalunya presenta un cicle que repassa la filmografia del que està considerat el pare del cinema africà, i que coincideix amb la cita habitual amb el festival Wallay!, que també reivindica una altra figura cabdal del cinema senegalès, Safi Faye, i presenta un panorama actual de les cinematografies del continent negre.
La sisena edició del Festival de Cinema Africà de Barcelona arrenca el Dia Mundial d’Àfrica, el 25 de maig, per reivindicar la riquesa i la qualitat dels cinemes del continent negre. La secció dedicada als clàssics, confronta dues grans figures de la cinematografia senegalesa: Safi Faye, la primera africana cineasta, i Ousmane Sembène, considerat el pare del cinema africà, del qual s’inicia una retrospectiva que es perllongarà al juny. La programació també inclou nous talents del Camerun (Ellie Foumbi), Tanzània (Ami Shivki), Sud-àfrica (Jenna Cato Bass) i Senegal (Moussa Sène Absa).
Ousmane Sembène
La Filmoteca de Catalunya celebra el centenari del senegalès Ousmane Sembène, considerat el “pare del cinema africà” i una figura cabdal en el despertar cultural de l’Àfrica postcolonial. D’origen pobre, va haver de deixar l’escola per guanyar-se la vida en mil oficis (mecànic, fuster, manobre...) abans de ser mobilitzat per l’exèrcit francès durant la Segona Guerra Mundial i fer d’estibador a Marsella, on esdevé sindicalista, entra al Partit Comunista i inicia una carrera literària d’èxit que li facilita una beca per estudiar cinema a Moscou. És aleshores, a quaranta anys, quan decideix fer-se cineasta per tal de fer arribar les seves idees a l’extens públic africà, generalment analfabet.
El 1966, instal·lat definitivament al Senegal, dirigeix el primer llargmetratge subsaharià de la història i endega una filmografia progressista i profundament popular que plasma la realitat dels problemes socials i polítics del seu país tot plantant la llavor d’una obra d’arrels autòctones, orgullosa de la seva identitat, que reinterpreta radicalment la història i la cultura africanes i que acabarà sent la més influent i determinant del continent negre.
En el marc del festival Wallay! es projectarà Faat Kiné (2000), una de les obres més obertament feministes del cineasta, i Camp de Thiaroye (1988), Gran Premi del Jurat en la Mostra de Venècia. La retrospectiva continuarà al juny amb el programa doble de La noire de... (1966) i Borom Sarret (1963), considerat el primer film realitzat per un africà negre; Niaye (1964), que explora en una petita comunitat el sistema de castes, el paper de la religió i la manca d’escrúpols de les classes dirigents, així com les ferides que va deixar el colonialisme i la submissió de les dones en la societat. La reivindicació de les dones també és l’eix d’altres títols com Emitaï (1971) o Moolaadé (2004), darrer títol de la seva filmografia i l’únic estrenat a les nostres pantalles, mentre que a Xala (1975) fa una sàtira de la nova classe dirigent del Senegal, i Ceddo (1977) és un retrat de la difícil convivència entre l’espiritualitat africana i el cristianisme i l’islam, que van penetrar al segle XVII a l’Àfrica Occidental.
Wallay!, el festival de Cinema Africà de Barcelona
El festival segueix el seu viatge per la diversitat i la creativitat del continent a través del cinema. La sisena edició del certamen arrenca el Dia Mundial d’Àfrica (25 de maig) per reivindicar la qualitat del cinemes del continent negre i amb la intenció de servir d’eina per a la revisió de l’imaginari estereotipat que existeix sobre aquest territori. El festival s’estructura en dues parts: la primera reuneix a nous talents de latituds tan diverses com Camerun (Ellie Foumbi), Tanzània (Ami Shivki), Sud-àfrica (Jenna Cato Bass) i Senegal (Moussa Sène Absa).
La segona part, dedicada als clàssics, confronta a dues grans figures de la cinematografia senegalesa com són Safi Faye, la primera africana cineasta, recentment desapareguda, i Ousmane Sembène, considerat el pare del cinema africà, del qual es presenta una extensa retrospectiva que es perllongarà al juny.
Safi Faye es va convertir, amb Kaddu Beykat, en la primera dona subsahariana que va obtenir distribució comercial d’un llargmetratge. D’ella es podrà veure Kaddu Beykat (Carta desde mi aldea, 1976), que presenta la dura realitat de la població rural a la cruïlla del capitalisme neocolonial després de la independència, i Fad’jal (1979), primer llargmetratge africà que va ser seleccionat pel Festival de Cannes.
Amb la col·laboració de:
