Programació octubre 2024

Ampliar els afectes. El cinema de Sumiko Haneda

Pionera del cinema de no-ficció japonès, Sumiko Haneda (Dalian, 1926) és una de les poques dones cineastes en aconseguir fer-se un lloc en un món d'homes durant la postguerra, quan entra a formar part dels Estudis Iwanami, productora de films educatius i pal de paller dels millors documentalistes nipons. L'any 1976, amb Usuzumi No Sakura, s'independitza per produir les seves pròpies pel·lícules. Amb més de seixanta anys en actiu i més d’un centenar de títols, l’obra de Haneda tracta temes tan diversos com la preservació de la natura, les arts tradicionals, la desintegració del Japó rural, l'envelliment de la societat o la celebració del treball i creativitat de les dones, sempre amb l’objectiu de trobar l’ànima d’allò que filmava. El cicle, coorganitzat amb la Japan Foundation, proposa un itinerari cronològic per les seves obres més reconegudes, majoritàriament encara inèdites al nostre país. Les sessions seran presentades pels especialistes Francisco Algarín Navarro, Marcos Pablo Centeno, Irene González-López i Alejandra Armendáriz-Hernández.

Carta blanca a Paulino Viota

Durant la darrera dècada del franquisme i la transició a la democràcia, Paulino Viota (Santander, 1948) va construir una obra cinematogràfica de gran significació política i artística, molt allunyada del discurs oficial però amb una gran connexió amb la realitat social silenciada del seu temps. No va tenir el reconeixement que es mereixia i va abandonar l’ofici de cineasta per enfocar la seva gran passió pel setè art cap a la divulgació. La seva filmografia és breu però abraça des del cinema underground i experimental (Contactos, Duración) a films amb un llenguatge més estàndard i industrial com Con uñas y dientes o Cuerpo a cuerpo, un magnífic i innovador retrat generacional. La retrospectiva permetrà repassar-la en la seva pràctica totalitat. La carta blanca de Viota es completa amb alguns dels cineastes que més l’han influenciat i que s’ha dedicat a estudiar en profunditat: Straub i Huillet, Eisenstein, Hawks, Ford, Fellini, Godard.

Cinema Alemany Actual

Tretzena edició del cicle que arriba a la Filmoteca gràcies a la complicitat del Goethe Institut, amb una selecció de les pel·lícules més interessants i innovadores del panorama cinematogràfic alemany recent. Enguany amb mirades insòlites a Franz Kafka (Die Herrlichkeit des Lebens. El esplendor de la vida) i a l’emperadriu Sissí (Sisi und ich), una infame conferència (Die Wannseekonferenz) o una fugida de l’antiga RDA a través de la mar Bàltica (Jenseits der blauen Grenze. Más allá de la frontera azul), entre les propostes de ficció, mentre que els documentals seleccionats s’aproximen al llegat de la ballarina i coreògrafa Pina Bausch (Dancing Pina), l’evacuació de persones d’Ucraïna durant la guerra (White Angel) o la contaminació plàstica global (Plastic Fantastic).

Festival de Cinema Jueu

Ara que tot just comença l’any 5784 en el calendari d’aquesta cultura mil·lenària, la vint-i-sisena edició del Festival de Cinema Jueu de Barcelona presenta un seguit de pel·lícules en què la dialèctica de les mirades és la protagonista i obren un espai de reflexió i de crítica, de resistència i de compromís amb la pau. Una casa a Jerusalem, del palestí Muayad Alayan, evoca els fantasmes que ens assetgen amb la despossessió i la pèrdua de la llar, mentre que Innocència, de Guy Davidi, mostra les vides esguerrades per la militarització de l'Estat d’Israel i la guerra, i Chantal Akerman a Històries d’Amèrica, que enceta la programació, inspira el record d'allò que no hem viscut però que, en tant que exigència, ens interpel·la.

FilmoXarxa

El programa que porta la Filmoteca arreu del territori gràcies a la col·laboració de la Federació de Cineclubs, presenta un cop al mes a la seu del Raval les novetats del seu catàleg. Aquest octubre és el torn de La travessa (Florence Miailhe, 2021), film d’animació deutor de la pintura fauvista, escrit per Marie Desplechin a partir de la història de la seva pròpia família.

Setmana del Cineclubisme Català

I precisament a l’octubre se celebra aquesta trobada anual del cineclubisme del país, amb sessions presentades per membres de la Federació, dels cineclubs catalans i altres convidats en representació de les pel·lícules que es projecten. Per primera vegada es lliurarà el Premi Nunes Internacional, que rebrà la directora portuguesa Rita Azevedo, qui també presentarà el seu film La venganza de una mujer.

Choreoscope

El Festival de Cinema de Dansa de Barcelona, torna en la seva dotzena edició per explotar la dansa com a pont entre la memòria i el futur. A través de la lent del moviment, el festival convida a reflexionar sobre el passat que ens ha modelat i l’horitzó que s’estén davant nostre, recordant-nos que la dansa és un antídot contra la incertesa. El realitzador Boaz Yakin rebrà el Premi Aportació Excepcional al Cinema de Dansa Choreoscope 2024, i es veurà el seu film Once Again (For the Very First Time).

Visibilització del Patrimoni Audiovisual

El 27 d’octubre serà el moment de fer més visible que mai la tasca del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca, amb la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. Al matí hi haurà jornada de portes obertes a les instal·lacions del 2CR, al Parc Audiovisual de Terrassa, i a la tarda a les sales del Raval la programació inclourà un homenatge a una de les grans figures del cinema amateur català, Jan Baca, i una nova digitalització del projecte Visibilitzem el cinema català, Tatuaje, primera aventura de Pepe Carvalho (Bigas Luna, 1976), presentada per Betty Bigas i Consol Tura. La pel·lícula haurà estat abans al Festival de Sant Sebastià el 28 de setembre, en la cloenda de la secció Klasikoak.

Encara més èmfasi en el valor del patrimoni cinematogràfic i audiovisual en la sessió anual d’Intercanvis de filmoteques: Filmoteca Valenciana. La complexitat del compromís de l’arxiu de la Filmoteca Valenciana amb la salvaguarda del patrimoni fílmic, des de la seva creació el 1985, s’aprecia en els seus grans projectes de reconstrucció de filmografies com la de la pionera Films H.B. Cuesta (1905-1915) que protagonitza aquest homenatge.

I un altre títol digitalitzat recentment obrirà l’1 d’octubre la nova edició de Per amor a les Arts: la pel·lícula de Jordi Cadena És quan dormo que hi veig clar (1988), que creava una ficció per endinsar-se en la personalitat i l’obra del poeta català Josep Vicenç Foix, mort l’any abans de la producció del film.

Aula de cinema

Vint-i-setena edició del curs d’història del cinema en col·laboració amb universitats i escoles de cinema. Una història que es mou, es descentralitza i es recol·loca tot creant noves constel·lacions de films que dialoguen entre si de maneres sorprenents i potser, d'entrada, inimaginables. La sessió inaugural, dimecres 2 d’octubre, anirà a càrrec de Paulino Viota, el protagonista de la carta blanca, que presentarà El novio, la actriz y el proxeneta (Jean-Marie Straub, Danièle Huillet,1968).

I també...

Precursores: feminismes, càmera en mà i arxiu a l’espatlla, l’exposició que estarà oberta fins al 17 de novembre, presenta activitats paral·leles, com la visita comentada i la xerrada Feminismes, vídeo i arxiu a càrrec de Nicole Fernández Ferrer, co-comissària de l’exposició i presidenta del Centre audiovisuel Simone de Beauvoir, en conversa amb Marta Selva i Anna Solà, co-fundadores de Drac Màgic i La Mostra Internacional de Films de Dones. També la sessió de curtmetratges Denúncia i enunciació feminista, amb vídeo experimental feminista de les últimes dècades amb vocació militant. Presentat per l’equip d’Hamaca.

La programació vinculada al Centenari del Cinema Amateur a Catalunya ofereix programes integrats en el cicle que explora l’ús d’imatges domèstiques en obres cinematogràfiques, L’arxiu subterrani. Found footage, amb films com The Camera of Doctor Morris (Itamar Alcalay, Meital Zvieli, 2022) i Esquirlas (Natalia Garayalde, 2020), a més de la sessió integrada en l’Aula de Cinema Amateurs versus professionals, una exploració dels encreuaments del cinema amateur amb l’avantguarda, un joc de miralls entre Francesca Trian, Maya Deren, Domènec Giménez Botey, Francis Bruguière i Walter Ruttmann.

En el marc de l’Asian Film Festival de Barcelona | AFFBCN 2024, retrospectiva de Cinema aborigen australià (2015-2023), amb pel·lícules realitzades per cineastes aborígens australians en els darrers deu anys. El cicle continuarà al novembre.

El cicle de FilmoXica de tardor té com a tema Cinema, quin invent! Un viatge en el temps amb històries plenes de màgia, il·lusions, trucatges i misteris que ens ajudaran a entendre la fascinació pel cinema i a fer que la seguim sentint. Un dels títols que s’hi podrà veure és Hugo, l’homenatge de Martin Scorsese al cinema dels orígens.