Programació novembre 2024

Retrospectiva Jancsó

Miklós Jancsó (1921-2014) va donar a conèixer internacionalment el cinema hongarès gràcies als seus films èpics i històrics, tota una meditació apassionada sobre el poder i l’opressió del poble. El 2021, amb motiu del centenari del cineasta, el National Film Institute Hungary-Film Archive & Film Lab va restaurar els seus 13 llargmetratges, que ara aquesta retrospectiva permet recuperar. Les digitalitzacions en 4K es van realitzar a partir dels negatius originals. Els materials conservats presentaven poques deficiències i totes les gradacions d’imatges dels films van ser supervisades pel director de fotografia János Kende, col·laborador habitual de Jancsó.

Ermanno Olmi

La retrospectiva d’enguany de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya que acull la Filmoteca està dedicada al cineasta italià Ermanno Olmi (1931-2018). En una trajectòria de més de seixanta anys va alternar el documental i la ficció, el realisme d’època i la faula moderna, i l’ús d’actors no professionals amb la direcció d’estrelles del setè art. Poeta de la senzillesa, la mirada humanista d’arrels cristianes d’Olmi destaca per la capacitat de destriar allò que és superflu d’allò que és essencial. Els seus primers treballs reflecteixen l’enorme èxode del camp a la ciutat i el procés accelerat d’industrialització a la Itàlia dels seixanta, i els efectes que provoquen en una burgesia incipient. A partir de L’albero degli zoccoli, segurament el seu film més emblemàtic premiat amb la Palma d’or a Cannes el1977, recorre sovint a l’al·legoria per seguir explorant la relació de l’ésser humà amb la naturalesa, la dignitat del treball i l’espiritualitat.

Camille Billops i James Hatch

L’obra d’aquesta parella és un bastió cultural de la comunitat afroamericana que va molt més enllà del cinema. Tots dos van fundar la Col·lecció Hatch-Billops (un arxiu impressionant amb milers d’històries orals afroamericanes, llibres, fotografies, etc.), van organitzar salons amb artistes, intèrprets i músics negres, i van publicar la revista Artists and Influence. Les seves pel·lícules són eines de reflexió crítica entorn de la raça, el gènere, la família i la memòria històrica, a més de peces d’art que desafien els espectadors a confrontar les seves pròpies percepcions i prejudicis.

Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya amb la presència de Mohammad Bakri

Palestina, Líban, i el llegat de Frantz Fanon protagonitzen la Mostra d’enguany. El certamen obre amb Dancing on the edge of a volcano de Cyril Edge, que proposa reflexionar sobre com es pot seguir fent cinema en un món al caire del precipici i encaminat al col·lapse. En el context d’un genocidi a Palestina, es manté el compromís amb la seva cinematografia perquè a Palestina, més que enlloc, “filmar és existir”. Rebrem la visita de Mohammad Bakri, cineasta i actor palestí, que presentarà dos dels seus documentals, 1948 i Jenin, Jenin, entre d’altres clàssics proposats per ell mateix. To a land unknown de Mahdi Fleifel i Notes on displacement de Khaled Jarrar completen aquesta immersió en el cinema palestí actual, amb una crua mirada del camí cap a l’exili de dos joves palestins procedents del Líban, i el d’una família refugiada a Damasc.

Nicolás Pereda

En el marc de la 31a edició de l’Alternativa. Festival de Cinema Independent de Barcelona, retrospectiva dedicada al cineasta mexicà Nicolás Pereda (Ciutat de Mèxic, 1982), autor d’una quinzena de títols i cineasta habitual del festival. El realisme present de Pereda qüestiona la narrativa convencional i es defineix per la fusió de la ficció amb la vida real, utilitzant sempre els mateixos actors que interpreten diferents versions de si mateixos. Pereda presentarà el seu darrer treball, Lázaro de noche (2024), i, al CCCB, impartirà una classe magistral i el taller pràctic Cinema epistolar.

Altres sessions especials de l’Alternativa seran l’estrena a Catalunya de la nova pel·lícula de Serguei Loznitsa, The Invasion, on continua amb la seva crònica ucraïnesa, mostrant la vida diària i la resistència del seu poble, i dos films de Nicolas Philibert, Averroès & Rosa Parks i La machine à écrire et autres sources de traces, que tanquen el seu tríptic sobre el Grup Psiquiàtric Central de París.

Centenari Cinema Amateur a Catalunya

En el marc d’aquesta commemoració, la Filmoteca organitza el congrés internacional Cinema amateur: una història global els dies 11, 12 i 13 de novembre. S’hi presentarà l’edició digital i la traducció a l'anglès del llibre El cinema amateur a Catalunya (Jordi Tomàs i Freixa, Albert Beorlegui i Tous) i el DCP Documentals amateur, amb pel·lícules de Francesc Gibert, Eusebi Ferré, Joan Serra Oller, Claudi Gómez Grau i Ramon Biadiu. 

Continua el cicle Amateurs Versus Professionals, amb una sessió dedicada a la Guerra Civil amb una peça de Henri Cartier-Bresson, i una altra que descobreix la missió cultural i educativa del cinema en els anys de la Segona República, quan la frontera entre professionalisme i amateurisme no estava tan clara. I L’arxiu subterrani. Found footage inclou Daughter Rite, de Michelle Citron, i La doble vida del faquir, d’Elisabet Cabeza i Esteve Riambau.

I també...

La sessió mensual del cicle Història permanent del cinema català recupera Entre la esperanza y el fraude (Mercè Conesa, Bartomeu Vilà, Rosa Babi, Joan Simó, 1976), en la digitalització realitzada en el marc del projecte Visibilitzem el cinema català. Producció de la Cooperativa de Cinema Alternatiu, és una anàlisi històrica sobre els esdeveniments a Espanya, des del 14 d'abril de 1931 (proclamació de la Segona República Espanyola) fins a l'1 d'abril de 1939 (fi de la Guerra Civil Espanyola) amb la participació dels vells militants del PC, PSOE-UGT, CNT, POUM i integrants de les Brigades Internacionals.

Precursores: feminismes, càmera en mà i arxiu a l’espatlla, l’exposició que estarà oberta fins al 17 de novembre, ofereix activitats paral·leles: la sessió presentada per Mariona Bruzzo i Rosa Cardona, del 2CR, El cinema d’Helena Lumbreras i Emma Cohen, dues cares de cinema polític realitzat per dues dones que compartien una natural tendència a qüestionar i desobeir les normes i la moral del moment, i la sessió de lectura Mari Chordà i LaSal Edicions, que aprofundirà en la important tasca de difusió de textos feministes duta a terme per La Sal a finals dels anys 70, a la Biblioteca del Cinema.

El Most. Festival Internacional de Cinema del Vi presenta un avançament de la seva programació, del 7 al 17 de novembre al Penedès i del 27 de novembre a l’1 de desembre al Priorat, amb la projecció d’O auto das ánimas (Pablo Lago, 2023).

El Festival Panoràmic, que explora la relació entre el cinema, la fotografia i les noves formes d’imatges, presenta la projecció d’Aggro Dr1ft (Harmony Korine, 2023), filmada íntegrament a través de càmeres infraroges i amb un exhaustiu treball de postproducció amb efectes visuals i intel·ligència artificial. La presentarà el seu protagonista, l’actor Jordi Mollà.

La sessió Cultura Film (Revista filmada): filmar la lletjor, s’emmarca en el darrer número especial d’aquesta revista de cinema, art i política, dedicat al tema “Filmar la lletjor”. S’hi presentaran algunes obres acompanyades d’un col·loqui amb l’impulsor de la iniciativa, Javier Guerra.

La FilmoXica de tardor continua amb el cicle Cinema, quin invent! Un viatge en el temps amb històries plenes de màgia, il·lusions, trucatges i misteris que ens ajudaran a entendre la fascinació pel cinema, amb films com Cinema Paradiso, a més de les propostes d’El meu primer festival.