Programació juny 2024

Sidney Lumet

Es compleixen 100 anys del naixement d’un dels grans artesans del Hollywood de la segona meitat del segle XX. Foguejat en els escenaris de Broadway i com a realitzador en la primera generació del mitjà televisiu, on dirigeix en directe més de 200 emissions, Lumet debuta en el cinema el 1957 amb 12 Angry Men (12 homes sense pietat), i es converteix en un dels pares del cinema social urbà, amb el qual dissecciona, amb mirada lúcida i coherent, la violència i la corrupció del sistema policial, judicial i polític del seu país. Director clau de la consciència lliberal de la societat nord-americana, Woody Allen el va definir com “el cineasta per excel·lència de Nova York”.

Un ‘Memento’ dedicat a Lumet a la Filmoteca

El programa Memento d’iCat, realitzat per Josep Maria Bunyol, enregistra la seva edició número 300 en una sessió especial oberta al públic a la Filmoteca, dimecres 19 de juny a les 16.00 h a la Sala Laya. El periodista cinematogràfic Eduard de Vicente ens aproximarà al director de films com Antes de que el diablo sepa que has muerto (2007), Network (1976), Veredicte final (1982), Assassinat a l’Orient Express (1974) Tarde de perros (1975) o Serpico (1973).

Visita d’Annie Ernaux

La guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2022 ens visita per presentar el documental que va realitzar amb el seu fill, David Ernaux-Briot, i en el qual descriu i narra en pròpia veu les seves gravacions familiars filmades entre el 1972 i el 1981. Les années Super-8 transporta al cinema el que Ernaux ha fet en la literatura: elevar la vida íntima a experiència universal i trenar-la amb el context social i històric. El film s’ha incorporat al nou catàleg de FilmoXarxa. La sessió, en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona, Angle Editorial i Cabaret Voltaire, tindrà lloc el dimecres 12 de juny a les 20.00 h a la Sala Chomón, amb presentació a càrrec d’Annie Ernaux i David Ernaux-Briot i una conversa després de la projecció moderada per Anna Pacheco.

Wallay!

El Festival de Cinema Africà de Barcelona, Wallay! és un viatge a la diversitat i creativitat del continent africà a través del seu llenguatge cinematogràfic i de les seves expressions culturals, amb les mirades i veus dels seus propis realitzadors. Enguany se celebra del 6 al 16 de juny, amb la Filmoteca com una de les seus de les seves projeccions com és habitual. S’hi veuran produccions de Kenya, Maurici, la República del Congo, Senegal o Nigéria, com Tots els colors del món estan entre el blanc i el negre, guardonada amb el Premi Teddy del Festival de Berlín amb la història de dos homes de Lagos que se senten atrets en una societat en què les relacions homosexuals són il·legals.

Cinema i jardí

La botànica i l’horticultura esdevenen la taula de salvament d’un home turmentat pel seu passat a Master Gardener (2022), film que tanca la trilogia noir de Paul Schrader sobre la redempció dels pecats més abjectes dels estatunidencs. És una de les propostes del cicle programat per Ignacio Somovilla i l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona, amb el jardí com a paisatge imaginari i heterotopia. També s’hi projectaran diversos documentals com Agitadors: la història del land art, de James Crump, dedicat a l’art natura en els tumultuosos finals dels anys seixanta i principis dels setanta.

Esteve Riambau, un comiat

Després de 14 anys al capdavant de la Filmoteca, el 30 de juny acaba la seva tasca com a director. Dues sessions especials marcaran aquest comiat.

Llibre 'Cineastxs'

Centenars de cineastes han passat per la nova seu de la Filmoteca des que es va inaugurar ara fa mes de dotze anys. Noranta-set d’ells han estat recollits en un llibre editat per Lunwerg amb fotografies d’Oscar Fernández Orengo, un text d’Esteve Riambau que recorda el seu pas per la Filmoteca i la seva empremta en el llibre de signatures. Cada fotografia captura una mirada acostumada a veure el món des de darrera una càmera. La sessió de presentació del llibre, divendres 7 de juny a les 20.00 h, anirà a companyada del film Chambre 999 (2023) de Lubna Payoust que, a la manera de Wim Wenders a Room 666 (1982), demana l'opinió sobre el futur del cinema a col·legues que han assistit al Festival de Cannes, com Olivier Assayas, Claire Denis, David Cronenberg, Paolo Sorrentino, Cristian Mungiu, Pietro Marcello, Lynne Ramsay, Agnès Jaoui, Albert Serra, Ruben Östlund o Alice Rohrwacher.

Obediently yours: Esteve Riambau

Director de la Filmoteca de Catalunya des del 2010, Esteve Riambau deixa el càrrec després de catorze anys plens de reptes i de grans canvis. En aquest període, iniciat poc abans d’inaugurar les seus del Centre de Conservació i Recuperació (2CR), a Terrassa, i la del Raval, a Barcelona, s’han materialitzat molts projectes relatius a la difusió del cinema com a fet cultural i a la preservació del patrimoni audiovisual del nostre país. Un viatge compartit ple de moments inoblidables impossibles de condensar en una sola sessió. Per al seu comiat, l’Esteve ha escollit quatre curtmetratges molt significatius de la seva direcció: Escamillo a le ver solitaire / El gusano solitario (Segundo de Chomón, 1912) en record de la commemoració del 150è aniversari del cineasta aragonès, The Hearts of Age (Orson Welles i William Vance, 1934) en representació del gran homenatge tributat a Welles en l’any del seu centenari, i de qui Riambau n’és un expert; Transfusions de sang (Laya films, 1937) un documental de Laya films i Vidres de colors (Esteve Riambau, 2022), que il·lustra la seva faceta de cineasta. Una sessió acompanyada d’una conversa entre Octavi Martí, Rosa Vergés i Esteve Riambau, amb acompanyament musical de Maurici Villavecchia (acordió) i Horacio Fumero (baix).

Dami Sainz Edwards a ‘Dies curts’

Cineasta, artista visual i docent, va néixer a l’Havana, Cuba, el 1986. Dami Sainz Edwards explora en el seu cinema de diverses maneres les relacions interseccionals entre raça, gènere, família i nació. Compta com a influències l’obra de Belkis Ayón, Marlon Riggs, Essex Hemphill, José Esteban Muñoz o Sara Gómez, de qui coincideix que la Filmoteca estarà presentant també aquest mes una retrospectiva.

Aula B

L’Aula B és una extensió de l’Aula de Cinema, un projecte educatiu en què els i les estudiants, acompanyats per l’equip de la Filmoteca i el professorat de les universitats i els centres col·laboradors, reflexionen sobre la història del cinema, la crítica cinematogràfica i el fet de programar. En aquesta tercera edició, l’alumnat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra ha programat dues sessions en diàleg amb la programació del curs 2023-2024. Les escollides han estat As I Was Moving Ahead Occasionally I Saw Brief Glimpses of Beauty (Jonas Mekas, 2000) i la sessió doble Dyketactics (Barbara Hammer, 1974) i Tongues Untied (Marlon Riggs, 1989).

I també...

Fins al 15 de juny continua la retrospectiva Integral Agustí Villaronga amb els darrers films del director mallorquí com Incerta glòria, El rey de La Habana, El testament de la Rosa, El ventre del mar o l’obra pòstuma Loli Tormenta, així com treballs per a televisió com Cartas a Eva i alguns dels seus curts digitalitzats dins del projecte Visibilitzem el cinema català (Anta mujer, Laberint, Al-Mayurka i Mallorca).

Història permanent del cinema català programa el mes de juny la digitalització del film d’Isabel Coixet Things I Never Told You (1995), que es va presentar al darrer Festival de Málaga. La mateixa realitzadora i el productor Lluís Miñarro acompanyaran, respectivament, les dues projeccions del film.

El cicle Els millors films de l’any 2023 acaba amb The Fabelmans d’Steven Spielberg, Creatura d’Elena Martín Gimeno o Anatomía de una caída de Justine Triet, entre d’altres, i incorpora els Inèdits, films vistos en festivals o plataformes però no estrenats comercialment, com el documental de Claire Simon Notre corps, la comèdia de Kelly Reichardt Showing Up o El árbol de las mariposas doradas del vietnamita Pham Thien An, premiat amb la Càmera d’Or del Festival de Cannes.

També finalitza el cicle dedicat a la primera cineasta cubana de la història, Sara Gómez, amb la col·laboració de la Mostra Internacional de Films de Dones, amb diverses sessions de curts i el seu únic llarg, De cierta manera.

El cinema de Sarah Moon arriba amb motiu de l’exposició “Sarah Moon. El tiempo se detiene” (Fundació Foto Colectania, del 19 de juny al 20 de desembre), en una sessió presentada per l’artista en què es projectaran dos films que mostren la seva sensibilitat i visió úniques a l’hora d’explorar la intersecció entre la realitat i la fantasia.

Sessió d’homenatge al darrer Premi Goya d’Honor, el director de fotografia més que centenari Joan Mariné, amb la projecció del del documental dirigit per María Luisa Pujol Juan Mariné. Un siglo de cine.

El cicle transversal dedicat a Victor Sjöström, amb la col·laboració de: Svenska Filminstitutet, inclou El monestir de Sendomir (1920) i  The Scarlet Letter (1927), adaptació de la novel·la de Nathaniel Hawthorne protagonitzada per la seva musa Lillian Gish.

En la programació vinculada al Centenari del Cinema Amateur a Catalunya, una sessió dedicada al documentalista Eusebi Ferrer, amb materials restaurats pel 2CR, i dos títols més del cicle L’arxiu subterrani: Found footage: Cuatreros de l’argentina Albertina Carri i Tres minutos: una exploración de Bianca Stigter.

Les estrenes de la Filmoteca presenten el darrer film de l’artista italià Moreno Bernardi sobre el procés de creació de la seva versió teatral de Macbeth, i el documental sobre la figura oblidada de Rafael Cárdenas, un projecte d'investigació del Colegio de Humanidades y Ciencias Sociales de la Universidad Autónoma de la Ciudad de México a partir d’una idea original de Carlos Fazio.

En la setmana del Dia Internacional de l’Orgull LGBTQI+, la Filmoteca proposa una nova FilmoRuta dinamitzada per Joan Miquel Gual, membre de Memòria en moviment i autor de la tesi De la picota a la piqueta. El Raval a la imatge de no ficció 1893-2015.