Presentem una retrospectiva d'Alex Ross Perry, el nou autor de referència del cinema independent nord-americà
26/02/2018
Alex Ross Perry, figura clau del nou cinema independent nord-americà, és el gran convidat de l'Americana Film Fest d'enguany, on presentarà el seu darrer film. En paral·lel a aquesta presentació al certamen barceloní, i en col·laboració amb aquest, la Filmoteca programa una retrospectiva complerta de l'autor, i entre el 2 i el 27 de març projectarà els quatre títols que l'han consolidat com una figura a seguir.
Una col·laboració amb l'Americana Film Fest, que presentarà el seu darrer film
Actor, guionista i director, Ross Perry ha dirigit, des del 2009 i fins ara, cinc llargmetratges, als quals cal sumar la sèrie The Traditions, per a HBO, i la signatura de nombrosos guions per a altres cineastes. La retrospectiva que dediquem a aquest jove director inclou els seus quatre primers films -Impolex, The Color Wheel, Losten Up Philip i Queen of Earth-, mentre que el seu darrer llargmetratge, Golden Exits, es podrà veure al festival Americana dimecres 8 i dijous 9 de març.
Alex Ross Perry serà a la sala Chomón per presentar la retrospectiva dimarts 6 de març i dimecres 7, quan projectarem, respectivament, Queen of Earth (2015) i The Color Wheel (2011). Estrenat a la Berlinale, Queen of Earth -la història de dues amigues que es retroben després d'anys sense veure's- és un 
homenatge gens dissimulat a Rainer Werner Fassbinder, tot i que també s'hi deixen sentir els ecos de Woody Allen i Roman Polanski. Al seu torn, The Color Wheel es basa en una novel·la de Philip Roth, i és una mena d'assaig, a través del retrat còmic d'una família disfuncional, sobre la solitud i l'alienació que suposa allunyar-se de les persones amb qui s'ha crescut. El film, una road-movie fosca en blanc i negre, es va poder veure a Locarno.
La retrospectiva a la Filmoteca també inclou Impolex (2009), el film de debut del cineasta, una pel·lícula de pressupost ínfim i obstinadament estranya que evoca l'humor de la novel·la de Thomas Pynchon Gravity Rainbow. Finalment, també estan previstes dues projeccions de Listen Up Philip (2014), que es va estrenar a Sundance i que va rebre el premi especial del jurat al festival de Locarno. El mateix Ross Perry defineix aquesta pel·lícula, que narra les angoixes d'un escriptor d'èxit davant la publicació de la seva segona novel·la, com la seva "narració novaiorquesa".
Un bon coneixedor de la història del cinema
Amb una sòlida formació cinematogràfica -va estudiar cinema a la Tisch School of Arts de la Universitat de Nova York-, la trajectòria de Ross Perry -puntejada per l'estrena dels seus films a festivals tan prestigiosos com Locarno, Sundance o la Berlinale- el situa com un dels talents emergents de l'indie actual.
La formació universitària de Ross Perry es va completar, com ell mateix reconeix, amb la feina -que compaginava amb els estudis- a Kim's Video, l'històric videoclub de l'East Village novaiorquès en que va conèixer alguns dels seus socis creatius: el director de fotografia Sean Price Williams -qui alhora ha col·laborat amb Al Maysles durant deu anys i que ha signat els seus propis documentals- i el muntador Robert Green. Ambdós formen, amb una plèiade d'intèrprets entre els quals destaquen Jason Schwartzman i Elisabeth Moss, part del grup estable amb el qual Alex Ross treballa habitualment.
La formació acadèmica de Ross s'intueix en les diverses influències que s'entreveuen als seus films: d'una banda, cineastes tan diferents com Noel Baumbach, Woody Allen, Paul Schrader, Wes Anderson i Roman Polanski, però també Robert Altman i clàssics com Ingmar Bergman i Robert Bresson. A aquesta llista, que denota que Ross Perry ha vist molt cinema i creu fermament en les possibilitats del mitjà, cal afegir també les nombroses influències literàries que tenen pes en la seva carrera: Philip Roth, William Gaddis, Thomas Pynchon...
Un innovador cinema de les emocions, ple d'humor i diàlegs intel·ligents
El llistat pot ajudar a entendre el cinema d'Alex Ross Perry, que el crític Stéphane Delorme (Cahiers du Cinéma) va qualificar com "un cinema que ens recorda aquest cinema independent novaiorquès que vam estimar, i que semblava que ja no existia'. Un cinema que recorda formes del passat però que no renuncia a explorar noves formes artístiques, i que s'allunya de la mera emulació dels films d'aquells cineastes dels dels 70 a través de l'experimentació i de l'exploració de les pors psicològiques, el desencís i l'ansietat personals, i de les relacions personals. Ross Perry és un agut observador de la realitat i de les emocions humanes, i sap retratar-les amb intel·ligència i un humor fi de vegades carregat d'ironia.
A més d'aquests temes, Alex Ross Perry també s'interessa pel desencant amorós, per la solitud i l'aïllament i pel narcisisime de certs individus, sovint des de l'encreuament entre el drama psicològic i la comèdia. En aquest sentit, els films de Ross Perry estan farcits de cinisme, d'enginy ràpid, d'humor. Gairebé a totes les seves pel·lícules, els personatges protagonistes de Ross Perry són artistes, persones creatives, i l'autor també sembla incloure sempre la dualitat com un dels temes predilectes dels seus films: a The Color Wheel els protagonistes són un noi i una noia, germans; a Listen Up Philip, un escriptor jove i un més gran; a Queen of Earth, dues dones...
Diversos crítics han afirmat que, tot i inscriure's en l'òrbita del cinema independent americà més recent, el cinema de Ross Perry és ferotgement individual, i mostra un esperit de ruptura i d'experimentació que l'allunya dels seus coetanis i recorda el cinema dels autors europeus dels anys 70 -i dels seus predecessors del Nou Cinema americà. Un altre factor que distingueix el seu cinema és la seva absoluta fidelitat als 16 mm, el suport amb el qual ha rodat tots els seus films. Per al cineasta, "filmar en vídeo és només una opció" que rebutja perquè, en les seves pròpies paraules, "la pel·lícula és sagrada. I, per a mi, l'exhibició cinematogràfica també és sagrada, i no em veig a mi mateix traint aquesta idea. Perquè l'estimo".
