A partir del 5 d'abril, i fins a mitjan maig, la Filmoteca presenta -amb la col·laboració de l'Institut Italià de Cultura de Barcelona- una retrospectiva pràcticament completa de l’obra d’una de les parelles creatives més compenetrades i longeves del cinema, els germans Paolo i Vittorio Taviani.
Dijous 5 d’abril, Paolo Taviani presentarà l’estrena del seu darrer film, ‘Una questione privata’
Nascuts a San Miniato di Pisa, Vittorio el 1929 i Paolo el 1931, tots dos van estudiar a la Universitat de Pisa, Dret Vittorio i Belles Arts Paolo, però l’impacte que els va provocar Paisà de Roberto Rossellini els va abocar al cinema. L’experiència directa amb l’ocupació nazi i la posterior vinculació (i decepció) amb el Partit Comunista ha conduit el seu discurs personal a intentar trobar un equilibri entre l’individualisme i el marxisme, sempre amb la utopia com a motor. Productors, guionistes i directors de tots els seus films, porten més de mig segle de carrera conjunta, amb una filmografia de més de vint títols que es veurà pràcticament completa a la Filmoteca de Catalunya, en una nova col·laboració amb l’Istituto Italiano di Cultura Barcellona.
Dijous 5 d'abril, a les 20.00 h, Paolo Taviani presentarà la seva darrera producció Una questione privata, inèdita entre nosaltres, a la sala Chomón. L’endemà, divendres 6 d'abril, tornarà a la Filmoteca per mantenir dues trobades amb els espectadors: a les 17.30 h, ell i la seva esposa Lina Nerli Taviani, participaran en un diàleg amb el públic que moderarà el director de la Filmoteca, Esteve Riambau. Lina Nerli Taviani és dissenyadora de vestuari i ha col·laborat en bona part de les pel·lícules dels germans Taviani i d'altres cineastes italians. El mateix dia, a les 20.00 h presentarà San Michele aveva un gallo, un dels seus primers llargmetratges de ficció, un treball d'encàrrec que els va fer mereixedors del premi del Forum of New Cinema al festival de Berlín.
Rossellini i el neorealisme són els grans referents dels germans Taviani però, lluny d’emular-los, la seva narrativa es distancia del naturalisme, amb una tendència clara pels temes històrics i polítics, i la seva obra ha sovintejat les adaptacions de clàssics literaris de Shakespeare, Goethe, Tolstoi o Pirandello, en els quals la ironia i la poesia sempre hi és present. Els conflictes obrers i la lluita de classes també ha estat un dels eixos de la seva filmografia ja des del seu primer llargmetratge de ficció, Un uomo da bruciare (1962), centrat en l’enfrontament pels drets dels treballadors entre un activista sicilià i la màfia, alineada amb els interessos del govern i els terratinents.
El gran reconeixement internacional els arriba el 1977 amb la Palma d’Or i el Premi de la Crítica a Cannes per Padre padrone, la colpidora història de Gavino Ledda, un pastor analfabet tiranitzat pel seu pare que va aconseguir superar les seves patètiques condicions de vida fins a arribar a convertir-se en professor de lingüística. El reconeixement del certamen francès es repeteix el 1982 amb el Gran Premi del Jurat per La notte di San Lorenzo, també triomfadora als premis David di Donatello de l’acadèmia italiana, una evocació plena de poesia d’uns fets històrics esdevinguts a la seva població natal, San Miniato, el 1944, quan part dels veïns van desobeir les ordres donades pels alemanys de tancar-se dins la catedral i van fugir a la recerca de la seva llibertat, que alguns van pagar a un preu molt alt.
El 1986 el festival de Venècia els va atorgar un Lleó d’Or honorífic en reconeixement de tota la seva trajectòria, que ha continuat ben viva fins avui, i el novembre de 2017 el festival de Cinema Europeu de Sevilla els va atorgar el Giraldillo de honor. Una demostració de la seva vitalitat també és l’Os d’Or que van aconseguir al Festival de Berlín per Cesare deve morire (2012), un contundent i valent híbrid entre documental i ficció sobre els tallers d’un grup de presos que assagen el Juli César de Shakespeare, o la inclassificable Maraviglioso Bocaccio (2015).
La darrera producció dels Taviani, inèdita a la nostra cartellera i que ara estrena la Filmoteca, és Una questione privata (2017), una història àgil i elegant sobre l’amor jove i la Itàlia antifeixista que planteja un axioma habitual en les pel·lícules dels Taviani: la vida com un compromís incòmode entre l’esfera privada i la política.
Sessions del cicle Germans Taviani: la utopia com a motor:
|
Una questione privata |
Dijous 5 d’abril / 20.00 h |
|
San Michele aveva un gallo |
Divendres 6 d’abril / 20.00 h |
|
I fuorilegge del matrimonio |
Divendres 6 d’abril / 22.00 h |
|
Il prato El prado |
Dissabte 7 d’abril / 19.30 h |
|
Padre padrone |
Diumenge 8 d’abril / 19.00 h |
|
Un uomo da bruciare |
|
|
La notte di San Lorenzo |
Dissabte 14 d’abril / 19.30 h |
|
Le affinità elettive Les afinitats electives Paolo Taviani, Vittorio Taviani, 1996. |
Dissabte 14 d’abril / 22.00 h |
|
Kaos |
Dimecres 18 d’abril / 20.00 h |
|
I sovversivi Els subversius |
Dijous 19 d’abril / 18.30 h |
|
Sotto il segno dello Scorpione |
Dimarts 24 d’abril / 18.30 h |
|
Resurrezione Ressurrecció |
Dijous 26 d’abril / 20.00 h |
|
Cesare deve morire César debe morir |
Dissabte 28 d’abril / 22.00 h |
|
Alonsanfàn |
Dimarts 1 de maig / 17.00 h |
|
Il sole anche di notte |
Dimecres 2 de maig / 20.00 h |
|
Good Morning Babilonia |
Dijous 3 de maig / 18.30 h |
|
Fiorile |
Dimarts 8 de maig / 20.00 h |
|
Maraviglioso Bocaccio |
Dimecres 9 de maig / 18.30 h |
|
Tu ridi |
Dijous 10 de maig / 21.30 h |
|
La masseria delle allodole |
Dimarts 15 de maig / 18.30 h |
