Premsa

Paul Newman, director

Harry and Son

27/05/2025

L’any del centenari del seu naixement, un cicle explora la breu però interessant faceta de realitzador d’aquesta estrella de Hollywood. Newman va debutar en la direcció amb ‘Rachel, Rachel’, un projecte fet a mida per a la seva dona, l’actriu Joanne Woodward. Els sis títols programats es podran veure a partir de l’1 de juny i al llarg de tot el mes.

En l’any del centenari de Paul Newman, que hauria fet cent anys el 26 de gener passat, celebrem el mite redescobrint la seva mirada de cineasta.

Impulsat pel desig d’explorar noves formes d’expressió, Paul Newman va estudiar direcció escènica a la Universitat de Yale i va dirigir algun curtmetratge amateur. Tanmateix, quan va debutar en la direcció de llargmetratges, ho va fer pensant en la seva esposa, l’actriu guanyadora d’un Oscar Joanne Woodward, a la qual gairebé no li arribaven projectes després d’haver-se retirat uns anys mentre criava les tres filles que tenien en comú.

Rachel, Rachel
Rachel, Rachel

 

Amb Rachel, Rachel, Newman li va proposar a Woodward un paper intensament emocional i introspectiu amb què l’actriu reflectia les inquietuds de moltes dones de l’època que havien posposat les seves ambicions personals per assumir rols familiars. L’èxit d’aquest film va confirmar a Newman que era possible dirigir films íntims i personals tot mantenint la integritat artística. Els cinc llargmetratges que va dirigir a continuació van mantenir una relació molt estreta amb la seva vida privada, van consolidar un estil sobri centrat en les emocions contingudes, i van donar continuïtat al protagonisme femení.

The Glass Menagerie
The Glass Menagerie

 

Entre d’altres, també es va posar darrera la càmera a l’adaptació de l’obra teatral de Tennessee Williams El zoo de vidre, que tanca la seva filmografia com a director, amb John Malkovich, Karen Allen i de nou la seva dona Joanne Woodward, amb qui també va rodar L’efecte dels raigs gamma en les margarides, que li va valer el premi de Cannes a la millor actriu, i Harry i fill, el film més personal de Newman, que el va dirigir en record del seu fill Scott, mort per sobredosi, i combina amb habilitat sentiments divertits i dramàtics inspirats per la pròpia biografia.

Harry and Son
Harry and Son