Del 2 al 12 de novembre, la 17a edició de la Mostra presenta un programa amb 13 llargmetratges i una selecció de curts que s'apropa a noves temàtiques, com el moviment ‘queer’, l’avortament o la prostitució. La mostra s’inaugura amb la producció palestina premiada al Festival de Cannes ‘Mediterranian Fever’, de la cineasta Maha Haj, que la presentarà en una connexió en directe. La cineasta i activista algeriana Habiba Djahnine presentarà la secció de clàssics i mantindrà una conversa a la Biblioteca del Cinema de la Filmoteca per explicar el projecte Cinéma et Memoire. El darrer film d’Elia Suleiman, ‘It Must Be Heaven’, clourà la programació, en una sessió organitzada conjuntament amb L’Alternativa.
Del 2 al 12 de novembre, la Filmoteca acull un any més la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya que, en la seva dissetena edició esdevé per primera vegada competitiva amb el lliurament de tres guardons: el Premi Flama al millor llargmetratge de ficció, al millor documental i el Premi del públic. Organitzat per l’ONG Sodepau, el festival s’ha consolidat com una poderosa finestra oberta a la creativitat, la reflexió i les personalíssimes mirades de les cinematografies del món àrab.
La programació consta de 13 llargmetratges i un programa de curtmetratges, alguns d’ells estrenes a l’estat espanyol, que inclouen el bo i millor del cinema produït a Síria, Palestina o el Líban, i que, enguany, també descobrirà noves cinematografies, com les de Iemen o Sudan i s’acostarà a noves temàtiques com el moviment queer, l’avortament o la prostitució, sense oblidar mai el pes de la memòria.
La Mostra inicia una col·laboració amb la Fundació Solidària Flama, que apadrina un dels premis i participa en la confecció del Jurat, i uneix forces amb un altre festival barceloní, L’Alternativa, per organitzar conjuntament i amb el suport de la Filmoteca la projecció especial de cloenda de la darrera pel·lícula del reconegut director palestí Elia Suleiman, It Must Be Heaven, premiada al Festival de Cannes 2019, i encara inèdita als nostres cinemes.
Entre les visites que rebrà la Mostra destaca la de Habiba Djahnine. La cineasta i activista algeriana mantindrà una conversa a la Biblioteca del Cinema de la Filmoteca on explicarà el projecte Cinéma et Memoire que porta a terme des de l’any 2007 a Algèria, una iniciativa sociocultural que aposta pel cinema com a eina de resistència política. Djahnine també presentarà la secció de clàssics del certamen. Altres cineastes que visitaran la Mostra són la directora siriana Batoul Karbijha, que presentarà el documental My Maysoon, i Mohammad Shawky Hassan, director egipci del musical queer Bashtaalak sa’at (Et comparo amb un dia d’estiu?).
De Palestina al Iemen, del Marroc a Sudan
La programació s’obre dijous 2 de novembre amb Mediterranean Fever, de la cineasta àrab israeliana d’origen palestí Maha Haj. Guanyadora del premi al Millor Guió a la secció Un Certain Regard del Festival de Cannes 2022, aquesta comèdia negra és la història d’una insòlita amistat entre un escriptor amb la síndrome del full en blanc i el seu veí, un estafador. Observadora irònica, Maha Haj, que presentarà la sessió telemàticament, posa el focus en temes com la salut mental i les contradiccions sociopolítiques de ser palestí i viure a Haifa.
El director egipci Mohammad Shawky Hassan presentarà la irreverent Bashtaalak sa’at (Et comparo amb un dia d’estiu?), un atrevit musical queer que barreja clixés pop, poemes de Wadih Saadeh i relacions homosexuals, basant-se en el diari personal del cineasta i explicant una sèrie de relats a la manera de Les mil i una nits. Un altre tema escassament tractat en les pel·lícules àrabs és l’avortament. Des d’una cinematografia tan desconeguda com la del Iemen arriba Al Murhaqoon (Els aclaparats), dirigida per Amr Gamal que, des de la sobrietat, explica la història d’un matrimoni amb tres fills que no pot assumir un quart embaràs.
Del Marroc arriba Les Damnés ne pleurent pas (Els condemnats no ploren), de Fyzal Boulifa, que es fixa en el potent vincle entre una dona i el seu fill adolescent, quan, camí de Tànger, travessen un país trencat per les diferències econòmiques i socials alhora que enfronten un passat traumàtic que amenaça la seva estreta relació. Un film que destaca per la veritat que transmet la seva parella protagonista, els intèrprets no professionals Aïcha Tebbae i Abdellah El Hajjouji.
Mohamed Kordofani signa Wadaean Julia (Adeu, Júlia), òpera prima del cineasta que es va convertir en la primera pel·lícula sudanesa a la secció oficial del Festival de Cannes i l’escollida pel seu país per optar als Oscar. Drama domèstic que a partir de la peripècia d’una dona penedida, que lluita contra el pes de la culpa pel seu paper en una mort, reflexiona sobre la realitat d’un país dividit, sobre el racisme, les tensions religioses, la identitat nacional i les diferències entre els sudanesos del nord i del sud.
La realitat dels països àrabs des de la no-ficció
La programació inclou quatre documentals. Un d’ells és l’emocionant My Maysoon, de la siriana Batoul Karbijha. Establerta als Països Baixos, la cineasta visitarà Barcelona per presentar aquest film, en realitat una recerca audiovisual del que li va passar a la seva germana, la Maysoon, desapareguda després que el vaixell que la portava a Europa naufragués a la Mediterrània. La directora viatja d’Itàlia a Tunísia i Líbia, travessant cementiris plens de migrants i refugiats desapareguts, mirant de gestionar la pèrdua i l’acceptació de la possible mort de la germana. Per la seva banda, a Anxious in Beirut, guanyador del premi Golden Goblet al Festival Internacional de Cinema de Xangai, el cineasta libanès Zakaria Jaber es posa en primer pla per explicar els seus intents frustrats per sortir del país mentre retrata el context de tres anys de successives crisis al Líban: un aixecament popular reprimit per les autoritats el 2019, un col·lapse econòmic, el robatori de dipòsits dels bancs, la pandèmia i l’explosió del 4 d’agost de 2020.
El sirià Wael Kadlo fa a My Way Home un exercici de catarsi familiar resseguint els seus origens, marcats per l’absència dels pares, haver crescut amb la seva àvia, i la malaltia que va patir des de la seva adolescència. El cineasta vol respostes, i la seva història personal es lliga amb alguns moments rellevants del seu país, com les protestes durant la crisi siriana. Finalment, el documental Ethan Asharasariran (Dotze llits), de la libanesa Reine Mitri, explora la realitat dels fills dels màrtirs de les revolucions palestines de finals dels anys 60, molts d’ells acollits quan eren nens en un orfenat que encara segueix en peu, tot i que abandonat, mantenint les cicatrius de la guerra civil.
Tres clàssics per fer memòria
Sempre sensible a la recuperació de pel·lícules especialment rellevants en la història de les cinematografies àrabs, la Mostra recupera tres clàssics, en sessions que presentarà Habiba Djahnine, cineasta i activista algeriana. Tahia ya Didou! (Visca Didou!), l’únic film dirigit per l'actor Mohamed Zinet, l’any 1971, barreja ficció i imatges d’arxiu en un encàrrec de l’Ajuntament d’Alger per potenciar el seu turisme. L’aproximació de Zinet, plena d'humor i vitalitat, també era molt crítica i antiautoritària i, sobretot per culpa d’una escena que mostra la trobada casual entre un soldat francès i una de les víctimes de les seves tortures, va portar l’ajuntament a guardar la pel·lícula en un calaix durant molts anys.
Un altre dels clàssics és La Zerda ou les chants de l’oubli (La Zerda o les cançons de l’oblit), de l’escriptora i historiadora algeriana Assia Djebbar. Rodada l'any 1983, aquesta producció compta també amb el poeta Malek Alloula per fer una dissecció d’unes velles bobines que guardaven noticiaris colonials francesos, enregistrats entre 1912 i 1942, que reflectien el dia a dia dels magrebins, però també mostraven l’odi latent i els signes de revolta entre la població sotmesa.
Finalment, es podrà veure Nashidul Hajar (El càntic de les pedres), del palestí Michel Khleifi, que explica la segona oportunitat de la història d’amor de dos palestins que es van conèixer i enamorar als anys setanta. Ell va ser empresonat pel seu activisme polític, i ella va marxar als Estats Units. Dues dècades després es retroben, en plena Intifada, quan ella torna a Jerusalem. Entre la poesia i la violència, la pel·lícula advoca per la comunicació enmig del patiment i les crisis.
Habiba Djahnine
La cineasta i activista algeriana introduirà les tres sessions de clàssics i també protagonitzarà una xerrada en què presentarà el projecte Cinéma et Mémoire, que porta a terme a Algèria des de 2007, i la seva proposta educativa per a persones que volen fer cinema integrant la crítica social i la difusió cinematogràfica com a eina de resistència política. La sessió s’adreça a a entitats socials i educatives, escoles de cinema, professorat en general i també persones interessades pel cinema àrab i la situació a Algèria.
Entrada gratuïta amb inscripció prèvia a filmoteca.serveiseducatius@gencat.cat
Amb la col·laboració de:
