El Festival de Cinema de Dansa de Barcelona obre una nova edició dimarts 14 de setembre amb la presentació de la docu-ficcó de la companyia Malditos, Premi Retrat d’una Generació Choreoscope 2021. El premi honorífic d’enguany és per al coreògraf i cineasta belga Wim Vandekeybus, que serà protagonista d’una retrospectiva.
El Choreoscope 2021, Festival de Cinema de Dansa de Barcelona, celebra del 14 al 19 de setembre una nova edició que tindrà com a seus presencials la Filmoteca de Catalunya i el cinema Maldà, i del 20 de setembre al 10 d’octubre es completarà amb una versió virtual a través de la plataforma Filmin.
El Choreoscope defensa que el moviment és l’ingredient essencial que fa que el món continuï endavant, un llenguatge universal que trenca totes les barreres artificials del llenguatge verbal. Quan el moviment del cos es fusiona amb el moviment cinematogràfic neix un dels gèneres cinematogràfics més autèntics: el cinema de dansa. Les paraules poden enganyar, però el llenguatge corporal no.
A la Filmoteca, a més de les habituals sessions amb els curts internacionals a competició, una d’elles dedicada a Àsia, el festival s’inaugura dimarts 14 de setembre amb Malditos, de la companyia Malditos, Premi Retrat d’una Generació Choreoscope 2021. Inspirada lliurement en la pel·lícula de Sydney Pollack They Shoot Horses, Don’t They? (Danzad, danzad malditos, 1969), es tracta d’una docu-ficció que mostra una competició real i explora el concepte de macabre cabaret de les maratons de ball americanes durant la Gran Depressió, a finals dels anys vint. Els directors proposen al grup enregistrar la seva vida quotidiana, i durant tres anys recullen i arxiven els materials de vídeo i àudio, fins al moment en què decideixen convocar la companyia per gravar una última actuació. A partir del concepte de reality show, transformat en narrativa documental, exploren el binomi persona-personatge i individu enfront de col·lectiu. Malditos mostra la deriva del grup, entre èxit, fracàs, fama i competició, entrellaçant elements del cinema del real amb la representació escènica, en un ball frenètic en què ficció i realitat acaben col·lapsant.
Dimarts 15 de setembre a les 17.00 h a la Sala Chomón es podrà veure Moving Stories (2015), en què sis ballarins de l’aclamada companyia Battery Dance viatgen a l’Índia, Romania, Corea del Sud i l’Iraq per treballar amb joves que han experimentat la guerra, la pobresa, els prejudicis, l’explotació sexual i el fort trauma com a refugiats. La sessió es completa amb la peça Moving Cities: Barcelona (2021), narrada per l’actor Pep Munné. És la vuitena pel·lícula de Jevan Chowdhury de la sèrie que captura una ciutat del món com a escenari per a la dansa. Abans havia retratat Londres, París, Brussel·les, Dallas, Praga, Erevan i Atenes.
Wim Vandekeybus, Premi Honorífic
El director i coreògraf belga Wim Vandekeybus, amb la seva companyia Ultima Vez, és una de les figures més destacades del panorama europeu de la dansa contemporània. A més de la seva trajectòria als escenaris, que l’ha portat sovint a Catalunya, és autor d’una extensa filmografia de pel·lícules de dansa, i aquest any ha estat l’escollit per rebre el Premi Honorífic Choreoscope 2021. Dijous 16 de setembre a les 20.00 h a la Sala Chomón serà protagonista d’una sessió doble amb les peces The Last Words (1999) i Here After (2007), i divendres 17 es podrà veure el primer llargmetratge escrit i dirigit per Vandekeybus, Galloping Mind (2015), que curiosament no és una pel·lícula de dansa. A partir del 20 de setembre, a Filmin, es podrà veure la resta de la retrospectiva d’aquest cineasta.
