L'Alternativa, el Festival de Cinema Independent de Barcelona arriba, enguany, als 25 anys, i ho fa apostant, com sempre, per la llibertat i la independència creativa, per la innovació i pel compromís ètic i estètic dels autors que hi són representats. Com en edicions anteriors del festival, la Filmoteca -que comparteix aquests valors- coorganitza una de les seccions paral·leles del certamen. Enguany, "Elles tallen".
Del 13 al 28 de novembre, projectarem set films dedicats a les muntadores, la força invisible que molts cops hi ha darrera els films de més èxit
El cicle Elles tallen és un recorregut guiat per les dones muntadores del cinema nacional i internacional que vol reconèixer la tasca, massa sovint invisibilitzada, que s’amaga rere algunes de les obres imprescindibles de la història del cinema.
Dede Allen, Maya Deren, Núria Esquerra, Beate Mainka-Jellinghaus, Sally Menke, Nelly Quettier, Thelma Schoonmaker, Molly Malene Stensgaard, Mary Sweeney, Ana Pfaff, Diana Toucedo... són noms imprescindibles, però poc coneguts, del cinema més reeixit del passat i actual. I és que, malgrat que el cinema és una obra col·lectiva, sovint l'espectador només associa els títols cinematogràfics al seu director i/o proptagonistes i, en el millor dels casos, al guionista autor del text en què es basa la pel·lícula.
L'ofici de muntador, encara que essencial en el procés de construcció d'un film, sovint queda ocult a ulls dels espectadors, i són pocs els professionals que el públic general coneix. Si aquests professionals -d'absoluta confiança del director- són dones, aquest desconeixement encara s'amplifica més. Però el cinema de Martin Scorsese, però, no es pot entendre sense conèixer qui és Thelma Schoonmaker, muntadora de més de vint-i-cinc films del cineasta nord-americà i guanyadora, entre molts altres premis, de tres Oscars de Hollywood pel seu treball conjunt amb ell.
Un altre cas semblant és el de Molly Malene Stensgaard, que ha treballat braç a braç amb Lars von Trier des de 1994, exercint com a muntadora de gairebé tots els llargmetratges d’aquest director.
Elles tallen, un cicle per reconèixer la tasca de les muntadores cinematogràfiques
Elles dues, com tantes d'altres, són algunes de les protagonistes del cicle Elles tallen, que a partir de dimarts 13 de novembre coorganitzem amb el festival L'Alternativa. Una secció que inclou, com a plat fort, una taula rodona -prevista per dijous 15 de novembre a les 18.30h- amb quatre muntadores de l'escena cinematogràfica actual, quatre dones que ens parlaran del seu ofici, de les seves col·laboracions amb directors de prestigi i de la mateixa pràctica del muntatge. Les protagonistes de la taula rodona gratuïta, que du com a títol Quatre camins, són Nelly Quettier (Beau travail. Holy Motors); Teresa Font (El día de la bestia, Amantes), Júlia Juániz (Goya en Burdeos, El cielo gira) i Núria Esquerra (En construcció, Mercado de futuros).
Un parell de dies abans d'aquesta taula rodona, el dimarts 13 de novembre, començarem Elles tallen amb un film de culte d'Arthur Penn, Bonnie & Clyde -que compta amb una repetició el dissabte 24. Pocs saben, però, que el seu muntatge va ser obra de Dede Allen (1923–2010), qui va ser la primera muntadora a 
aconseguir un crèdit separat per a la seva professió. Amb Bonnie & Clyde, a més, va canviar la manera de muntar a Hollywood, va donar una rellevància especial al so anticipant-lo a l’escena següent mentre en pantalla es mostrava l’anterior, i va introduir als Estats Units les tècniques de la Nouvelle Vague.
L’endemà, projectarem la carta de presentació de Quentin Tarantino, Reservoir Dogs, muntada per Sally Menke (1953-2010), qui va establir una relació artística estreta amb el cineasta i que va desenvolupar un estil que incloïa un ús impactant de la música per intensificar l'efecte de les imatges. Menke deia que ella no tallava segons la música, sinó que només feia que l’escena "funcionés en un sentit emocional i dramàtic. Després entrava en Quentin i posava la cançó al damunt, i l’anàvem adaptant als ritmes”. Projectarem aquesta capsa musical el dimecres 14 i el dijous 29 de novembre.
El dijous 15, a les 18.30 h,està previst el col·loqui Quatre camins, amb la participació de les muntadores Nelly Quettier, Teresa Font, Julia Juániz i Núria Esquerra, que inclourà la projecció de fragments de diversos films, i posteriorment -a les 21.30 h- Nelly Quettier -muntadora de cineastes com Barbet Schroeder i Leos Carax- ens presentarà una sessió doble en què projectarem Beau travail / Bon treball, de Claire Denis, i Meshes of the Afternoon / Xarxes de la tarda, de la pionera nord-americana Maya Deren.
També tenen el seu lloc al cicle les dues muntadores que hem esmentat abans: Thelma Schoonmaker i Molly Marlene Stensgaard. De Schoonmaker, muntadora fidel de Scorsese, projectarem Raging Bull, el film amb què va guanyar el primer dels seus tres Oscars. El ring, ple de talls enèrgics, i la vida de Jake la Motta t’esperen el divendres 16 i el dimecres 28.
El dissabte 17 de novembre, a les 19.30 h, és el torn de la muntadora danesa Molly Marlene Stensgaard, que a més serà a la sala per explicar-nos la seva experiència al costat d'un cineasta com Lars von Trier. Projectem Dancer in the Dark / Bailar en la oscuridad, protagonitzada per Björk.
La següent muntadora representada en aquests selecció és Mary Sweeney, muntadora de les pel·lícules dirigides per David Lynch –amb qui ha col·laborat durant vint anys. Com a mostra del seu treball conjunt, projectarem Lost Highway / Carretera perdida. El film tracta de la història d'un assassí que pateix una esquizofrènia aguda. La cita és el diumenge 18 a les 18.00 h.
La muntadora de la següent pel·lícula –i una de les més veteranes- és Beate Mainka-Jellinghaus (1936), que va treballar amb Werner Herzog en més de vint films, a més de col·laborar habitualment amb Alexander Kluge. Justament, el film que hem escollit per representar el treball conjunt amb el cineasta alemany és Stroszek, que tancarà la col·laboració amb L'Alternativa el dijous 22 i el divendres 30 de novembre.
En definitiva, dediquem el cicle a muntadores alternatives que, en el procés de mutació de la representació audiovisual, han aconseguit consolidar-se des del cinema independent.
