La memòria documental de Patricio Guzmán, a la Filmoteca

El cineasta xilè Patricio Guzmán

22/01/2018

Diu Patricio Guzmán que un país que no té cinema documental és com una família sense àlbum de fotos, i ell s’ha ocupat de proporcionar a Xile un àlbum, nostàlgic i metafòric, carregat de imatges que testimonien la seva història recent, amb el president Salvador Allende i el dictador Pinochet com a personatges cabdals.

Patricio Guzmán serà present a les sessions del 25 i 26 de gener

Diu Patricio Guzmán que un país que no té cinema documental és com una família sense àlbum de fotos, i ell s’ha ocupat de proporcionar a Xile un àlbum, nostàlgic i metafòric, carregat de imatges que testimonien la seva història recent, amb el president Salvador Allende i el dictador Pinochet com a personatges cabdals.

A partir de dijous 25 de gener, presentem una retrospectiva de la seva obra en col·laboració amb Casa Amèrica Catalunya i l’Escola de Cinema de Barcelona ECIB, on Patricio Guzmán imparteix, del 22 al 25 de gener, el seminari El documental d’autor i la seva fabricació. Guzmán descriu així la seva tasca com a documentalista: “La meva ambició és il·lustrar cada idea, cada concepte, cada noció, amb una imatge i un so. Les meves paraules i les pel·lícules formen un sol discurs”.

Patricio Guzmán visitarà la Filmoteca per presentar personalment les sessions de dijous 25 i divendres 26 de gener, i el 25 de gener participarà en l’edició del programa de Radio 3 Vicis de Filmoteca, amb Javier Tolentino, emès des de la Sala Chomón, que també comptarà amb la intervenció de Marta Nin, sotsdirectora de Casa Amèrica Catalunya.

Manolo Vázquez Montalbán considerava que alguns dels films de Patricio Guzmán haurien de ser declarats material escolar obligatori. El seu primer documental llarg, El primer año, que reconstruïa els dotze primers mesos del govern de Salvador Allende, va cridar l’atenció del cineasta Chris Marker, figura clau en el desenvolupament de la carrera de Guzmán que va contribuir al rodatge de la seva gran trilogia La batalla de Chile, on documenta l’ambient previ i les conseqüències del cop d’estat de l’11 de setembre de 1973 contra el govern democràtic d’Allende. El propi cineasta va ser detingut i confinat durant quinze dies a l’estadi de Santiago, i 23 anys després tornaria al seu país per retrobar-hi els protagonistes d’aquells fets a Memoria obstinada. La seva obra també ha proposat una exploració metafòrica de la memòria a través de la natura, amb el desert d’Atacama a Nostalgia de la luz o l’immens perfil costaner de Xile a El botón de nácar, guanyador del premi al millor guió al fstival de Berlín.