La retrospectiva presenta les obres d’una parella creativa i de vida, amants de l’experimentació narrativa, i n’observa les afinitats i les diferències. El cicle recull una sèrie d’obres poc vistes a Espanya, programades pel cineasta i teòric Érik Bullot, que l’inaugurarà juntament amb Valeria Sarmiento el dijous 2 d’octubre.
Exiliats a França des del 1973, els cineastes xilens Valeria Sarmiento i Raúl Ruiz, mort el 2011, han creat cadascun una obra notable, i aquesta retrospectiva pretén posar en relleu les seves afinitats i diferències.
A més de col·laborar mútuament en el muntatge i en el guió, les seves filmografies posen de manifest temes sovint semblants, que evoquen qüestions d’exili, identitat i colonialitat.
De manera irònica, fins i tot paròdica, la subversió del gènere n’és sens dubte el fil conductor. Anar més enllà de la llei del gènere és un imperatiu, tant si es tracta de sèries culturals populars (melodrama, fotonovel·la, aventura, policíac, documental) com de la categoria del gènere en el sentit de construcció social, molt evident a les pel·lícules de Valeria Sarmiento per l’atenció prestada al paper de les dones.
Sense pretendre ser exhaustiva en vista de les seves nombroses pel·lícules, ni inventar artificialment una parella de cineastes, l’objectiu d’aquesta retrospectiva és presentar aquelles obres poc vistes a Espanya, observar-ne les semblances i les diferències, i constatar el poder formal i polític del cinema en dos artistes amants de l’experimentació narrativa.
Érik Bullot
Programador del cicle
Sessions acompanyades del mes d’octubre
Dijous 2 / 20.00 h
Sala Chomón
INAUGURACIÓ
Sessió doble
Le film à venir El film per venir
RAÚL RUIZ, 1997. Int.: Abdelwahab Meddeb, Bernard Pautrat, Waldo Rojas, Edouard Waintrop, Gérard Vincent, Guy Scarpetta. França-Suïssa. VOSC. 9’. 35mm.
El tango del viudo y su espejo deformante
RAÚL RUIZ, VALERIA SARMIENTO, 1967-2020. Int.: Rubén Sotoconil, Claudia Paz, Luis Alarcón, Shenda Román, Luis Vilches. Xile. VE. 70’. DCP.
Interromput el 1967, el primer llargmetratge de Raúl Ruiz, El tango del viudo, es va considerar perdut durant molt de temps. Inspirat en un poema de Pablo Neruda, el film explica la història d’un vidu a qui s’apareix el fantasma de la seva dona. El treball de creació i restauració emprès per Valeria Sarmiento, després de descobrir sis bobines el 2016, és meravellosament inventiu. Restaurar vol dir invertir l’ordre dels temps? El film passat encara ha de venir, com suggereix el curtmetratge que obre la sessió?
Presentació a càrrec de Valeria Sarmiento i Érik Bullot.
Divendres 3 / 18.00 h
Sala Laya
VERITATS I MENTIDES (I)
Amelia Lópes O’Neill
VALERIA SARMIENTO, 1990. Int.: Laura del Sol, Franco Nero, Laura Benson, Jaime Vadell, Claudia di Girolamo. Xile-França-Espanya. VE. 93’. Arxiu digital.
En una ciutat imaginària que recorda Valparaíso, Amelia Lópes O’Neill narra la singular i misteriosa història d’Amelia, una jove enamorada de Fernando, un home casat que es nega a abandonar la seva dona malalta. Paga a Amèlia cada cop que es troben, i amb aquest gest inicia un seguit de relacions problemàtiques i tràgiques. Jugant amb l’ambivalència i l’ambigüitat entre matrimoni i prostitució, veritats i mentides, malaltia i passió, la pel·lícula participa de l’esperit poètic del melodrama.
Presentació a càrrec d’Érik Bullot.
Dimecres 29 / 17.00 h
Sala Chomón
El cinema inacabat de Raúl Ruiz, per Érik Bullot
En la filmografia de Raúl Ruiz hi trobem molts projectes inacabats: pel·lícules sense finalitzar després del rodatge, muntades només en part, guions sense continuació o simples quimeres entre les línies del seu Diario. Més enllà dels casos concrets, aquesta xerrada proposa estudiar l’inacabat com a categoria estètica. El que és propi d’un film, no és restar inconclús?
La presentació d’Érik Bullot, cineasta i teòric, anirà acompanyada d’una pel·lícula de George Clark: Double Ghost (2018. Xile-Taiwan-Gran Bretanya. 31’).
Aquesta sessió forma part de la programació de l’Aula de Cinema 2025/2006.
Dimecres 29 / 20.30 h
Sala Laya
EXPERIMENTACIONS (I)
Tous les nuages sont des horloges
Tots els núvols són rellotges
RAÚL RUIZ, 1988. Int.: Jessica Forde, Alain Sachs. França-Suïssa. VOSC. 57’. 16mm.
Raúl Ruiz va demanar a uns estudiants de cinema que inventessin i filmessin l’últim capítol d’una novel·la japonesa policíaca incompleta, sense revelar que l’autor era ell mateix. D’aquesta manera el cineasta qüestiona la creació, l’autor i el control narratiu. Un exercici metacinematogràfic que pren el títol d’un assaig del filòsof Karl Popper que contrasta la previsibilitat dels rellotges amb la naturalesa incontrolable dels núvols: una metàfora sobre l’ordre enfront l’atzar.
Presentació a càrrec d’Érik Bullot.
Amb la col·laboració de:
Documents relacionats
[1.273.77 KB]