La retrospectiva ‘John Cassavetes: rostres i ombres’ repassa la filmografia d’aquest referent del cinema independent d’autor nord-americà La selecció inclou obres clau del cineasta al costat de Gena Rowlands com ‘Faces’, ‘Opening Night’ o ‘A Woman Under the Influence’, i treballs com a actor, com ‘Rosemary’s Baby’ o ‘The Fury’.
Referent indiscutible del cinema d’autor nord-americà, John Cassavetes és el pare espiritual del cinema independent als Estats Units. Aquesta retrospectiva rescata alguns dels seus millors treballs com a actor, com Rosemary`s Baby (Roman Polanski, 1968) o The Fury (Brian De Palma, 1978), amb els quals va poder finançar una de les trajectòries com a director més singulars i coherents. Una obra que furga en l’emoció dels personatges, els arrenca les màscares per trobar la veritat i oferir un mirall sincer de les persones. I ho aconsegueix gràcies a la complicitat d’uns intèrprets als quals atorga una llibertat d’improvisació insòlita, com Gena Rowlands, amb qui es va casar el 1954 i va col·laborar tota la seva trajectòria. No hi faltaran joies d’aquest tàndem creatiu com Faces, Opening Night, A Woman Under the Influence o Gloria.
Cassavetes va debutar el 1959 amb Shadows, film independent rodat en 16 mm on va posar en pràctica un mètode creatiu personal basat en la improvisació de tot l’equip que ha estat la clau del seu estil. “Amb Shadows hem procurat fer quelcom completament diferent, en el sentit que hem improvisat no només les paraules sinó també les emocions i els moviments. També l’operador improvisava i havia de seguir els artistes, de manera que l’actor podia moure’s quan i on volgués. Aleshores va ocórrer una cosa estranya i interessant: la càmera, seguint els actors, ho feia d’una manera excel·lent, fàcil i senzilla, perquè les persones tenen un ritme natural peculiar. En canvi, quan han d’interpretar quelcom seguint un esquema tècnic, la seva interpretació comença a fer-se artificiosa i, encara que es disposi de molt temps, la càmera té dificultats per seguir-los”, reflexionava Cassavetes. La pel·lícula va tenir problemes de distribució als Estats Units, però a Europa de seguida es va reconèixer el seu talent, i va guanyar el premi de la crítica al Festival de Venècia.
Un autor tan singular mai va encaixar en els plantejaments de la indústria de Hollywood, tot i provar-ho en dues ocasions i rebre algunes nominacions als Oscar i els Globus d’or amb els seus projectes més personals. Cassavetes però va destacar com a actor en el mateix sistema que l’excloïa, en títols com Código del hampa, Doce del patíbulo o La semilla del diablo, i va utilitzar aquests beneficis per continuar una carrera com a cineasta fidel als seus principis.
El 1968 dirigeix Faces, primera col·laboració amb Gena Rowlands, que es va convertir en una presència recurrent i indispensable en el seu cinema. La seva col·laboració va ser especialment fructífera a la dècada dels setanta, quan van estrenar A Woman Under the Influence, relat introspectiu d’una dona turmentada per la constatació d’un enorme buit existencial i insatisfeta davant una vida sense il·lusions, el marit i la rutina dels fills, finalista a l’Oscar en les categories de direcció i interpretació femenina, i Opening Night, reflexió sobre l’envelliment i la feina d’actriu, homenatjada per Almodóvar a Todo sobre mi madre.