La Filmoteca obre finestres a dos prestigiosos festivals especialitzats

Els millors curtmetratges del món

El Festival Internacional de Curtmetratges d’Oberhausen és un dels més antics i de més prestigi de l’especialitat. Tres programes porten a la Filmoteca una selecció del bo i millor del certamen de l’any passat.

El primer programa consta d’alguns dels films més interessants de la secció internacional de 2020, com ara el brasiler O Jardim Fantástico on, seguint una vella tradició, un professor reparteix ayahuasca als seus alumnes per mostrar-los altres nivells de realitat.

Un altre programa presenta alguns dels treballs premiats, mentre que el tercer està integrat pels millors curts alemanys dels darrers deu anys, centrats en les condicions de vida dels migrants a l’Alemanya actual. També hi haurà una sessió dins la programació familiar amb la selecció Children’s Cinema Making Discoveries.

Un programador que defensava el poder subversiu del cinema

El Festival Internacional de Cine Documental de Navarra Punto de Vista ha dedicat, en l’edició que acaba de celebrar, una de les seves retrospectives al programador cinematogràfic Amos Vogel, de qui se celebra el centenari enguany. El cicle reivindica el seu llegat com a curador, escriptor, i professor de cultura cinematogràfica, i viatjarà també a Filmoteca Española i Cineteca Madrid.

A la Filmoteca es podran veure quatre dels sis programes que ha presentat el prestigiós certamen navarrès, tots introduïts per entrevistes amb el mateix Vogel. Una selecció que dibuixa el perfil d’aquest vienès exiliat als Estats Units pel nazisme que el 1947 va crear a Nova York Cinema 16, una societat sense ànim de lucre dedicada a l’exhibició del cinema més independent i transgressor, documentals i films científics al marge del circuit comercial.

Vogel era un ferm defensor del poder subversiu de l’art (el seu llibre de 1974 El cinema com art subversiu va esdevenir un fenomen global). L’any 1963 va ser cofundador i codirector del Festival de Cinema de Nova York, però al cap de pocs anys va abandonar el càrrec perquè la seva visió revolucionària del cinema no casava amb el conservadorisme del certamen del Lincoln Center. Quan Amos Vogel va morir als 91 anys l’abril de 2012, la necrològica que va publicar el New York Times s’hi referia en aquests termes: “Va exercir una influència en la història del cinema que pocs ‘no-cineastes’ poden reclamar”, i afegia la contundent descripció que li dedicava Martin Scorsese: “Era un gegant”.