El cineasta Michel Khleifi, veu essencial del cinema compromès i d’autor, va dirigir la considerada primera pel·lícula palestina de la història, ‘Memòria fèrtil’ (1980). Tres títols més del director acompanyen aquest film fundacional en un cicle que descobreix una de les filmografies més creatives a l’hora de mostrar la realitat del seu poble, hibridant documental i ficció.
Amb motiu de la projecció a l’Aula de cinema del considerat primer film palestí de la història, Memòria fèrtil de Michel Khleifi, la Filmoteca de Catalunya recupera alguns dels treballs més representatius d’aquest cineasta palestí exiliat a Bèlgica.
L’obra de Khleifi constitueix un testimoni artístic fonamental per comprendre la dimensió humana i política del conflicte Israel-Palestina i traça un mapa cinematogràfic que transcendeix la mera crònica històrica tot aprofundint en la memòria col·lectiva, la resistència quotidiana i les tensions entre tradició i ocupació. Amb la seva mirada íntima i poètica, Michel Khleifi hibrida documental i ficció i basteix una de les filmografies més creatives a l’hora de mostrar la realitat del seu poble.
Si hi ha una cinematografia que resulta inseparable de la història del seu poble aquesta és, sens dubte, la palestina. Parlar de cinema palestí és indestriable de les vivències de guerres, expulsions, exilis i de les violacions constants del dret internacional humanitari per part dels colons i de l’exèrcit israelià. En aquest context el cinema de Khleifi esdevé una veu essencial dins del cinema compromès i d’autor.
Identitat i resistència a Palestina
Sessió inclosa en el cicle Aula de Cinema
Dimecres 19 de març 17.00 h
Sala Chomón
Al Dhakira al Khasba Memòria fèrtil
MICHEL KHLEIFI, 1980. Palestina-Bèlgica. VOSC. 99’. DCP.
Sota la subjugació de les forces israelianes i l’expropiació sistemàtica de les terres, dues dones palestines d’edats, entorns i aspiracions vitals molt diferents viuen amb honradesa el seu dia a dia: Farah, vídua, mare i àvia, persisteix en la seva lluita per recuperar les terres que li van confiscar dècades enrere; Sahar, novel·lista i jove mare divorciada, cerca l’emancipació personal en una comunitat militant i intel·lectual ocupada essencialment per homes.
Presentació a càrrec de Lluís Anyó (Universitat Ramon Llull).
Segona projecció (sense presentació): Dissabte 22 de març 22.00 h Sala Chomón.
Completen el cicle Urs al-jalil (Noces a Galilea, 1987), que retrata amb bellesa la tradició d’un casament palestí, alhora que exposa la tensió subjacent entre palestins i israelians, i està considerada la primera pel·lícula de ficció realment palestina; Ma´aloul tahtafilu bi damariha (Ma’aloul celebra la seva destrucció, 1985), documental centrat en un poble de Galilea arrasat per l’exèrcit israelià el 1948 que va perdre els seus habitants, expulsats i expropiats. Cada any, els antics habitants de Ma’aloul tornen per fer un pícnic al lloc destruït, paradoxalment durant el dia de la independència d’Israel; i Nashid ul-Hajar (El càntic de les pedres, 1990), on els carrers de la vella Jerusalem i de la Franja de Gaza són l’escenari del retrobament d’una parella palestina d’enamorats que presencia el conflicte de la intifada. Una pel·lícula sobre un fons de revolta i en la qual s’abracen la poesia i la violència.
Barcelona calling Palestina al TNC
Pocs dies després d’aquest cicle a la Filmoteca, el Teatre Nacional presenta del 9 al 13 d’abril el Cicle de la Mediterrània al TNC. Una programació per observar, reflexionar i establir relació amb la creació palestina a través d’artistes que viuen el seu art com un acte de resistència. El TNC posa així el seu petitíssim gra de sorra per construir ponts que permetin a aquests i aquestes artistes de Palestina accedir a l’escena mundial.
Una oportunitat per descobrir autores i autors, músiques i intèrprets d’un país devastat que lluiten per poder treballar en llibertat. Una finestra a la creació palestina a través d’artistes que viuen el seu art com un acte de resistència.