Focus Argentina: Albertina Carri

Focus Argentina

La Filmoteca dedica un espai a la riquesa del patrimoni i la creativitat contemporània del cinema argentí. Un dels exponents més diversos i prolífics d’Amèrica Llatina, el cinema argentí es debat entre la precarietat patrimonial, degut a l’absència d’estructures sòlides que garanteixin la seva difusió i pervivència, i les amenaces polítiques que posen en risc la inversió pública i els consensos democràtics sobre la memòria històrica i el valor social de la cultura.

Per això es programen dos cicles que ofereixen una panoràmica d’aquella cinematografia: un sobre el seu període clàssic i un altre dedicat a una de les figures contemporànies més personals i combatives: Albertina Carri. Artista i escriptora en canvi constant, en cada pel·lícula crea variants radicalment singulars, examinant qüestions tan diverses com la memòria de la dictadura, la mirada crítica a les relacions familiars, la reinterpretació de gèneres clàssics o el potencial de les sexualitats i els cossos no normatius.

Retrospectiva Albertina Carri

L’obra d’Albertina Carri (Buenos Aires, 1973) s’inscriu en el vessant més experimental del Nuevo Cine Argentino. El seu cinema, proteïforme i divers, abraça tota mena de tècniques expressives i recursos narratius, i es distingeix per un estil audaç i provocador que aborda temes tabú des d’una mirada crítica i subversiva.

El 2003 es dona a conèixer internacionalment amb Los rubios, un film que qüestiona la veracitat dels records i les formes de representació històrica, i amb el qual reconstrueix la seva història personal, marcada per la desaparició dels seus pares durant l’última dictadura argentina. Aquesta tragèdia personal ha influït molt la seva producció artística, amb la qual explora la intersecció entre l’experiència individual i la memòria col·lectiva, la identitat i la justícia social.

El tractament cru i transgressor de la violència, la sexualitat i el gènere són altres constants d’una filmografia bastida amb fúria i que desafia les estructures de poder i els discursos hegemònics i patriarcals per donar pas a una mirada política feminista de dissidència sexual. Cineasta incòmoda, Carri és una figura clau del cinema argentí contemporani.

Presència d'Albertina Carri a la Filmoteca

Albertina Carri acompanyarà la preestrena del seu darrer film ¡Caigan las rosas blancas! (2025) el dimarts 8 d’abril, abans que arribi a les sales comercials el 16 d’abril. Serà la inauguració de la retrospectiva integral que li dedica la Filmoteca de Catalunya i que s’estendrà fins al 25 d’abril. La seqüela de Las hijas del fuego (2018) segueix el personatge de Violeta, la directora de cinema a la qual, arran de l’èxit obtingut pel seu film pornolèsbic amateur, encarreguen que porti a terme una versió més convencional del film. Tanmateix, decideix continuar fora del sistema i emprèn amb el seu equip un viatge per carretera des del sud de Buenos Aires fins a São Paulo a la recerca d’inspiració i llibertat artística, sexual i política. Albertina Carri la defineix com una “pel·lícula mutant”, que barreja el gènere eròtic, la road movie i el documental en una història de naturalesa itinerant que reivindica la llibertat personal a través d’una posada en escena carregada d’espontaneïtat.

La cineasta presentarà tres llargmetratges més de la seva retrospectiva: La rabia de 2008 (dimecres 9 d’abril 20.00 h Sala Chomón), que anirà precedit de la presentació del llibre La rabia, de Albertina Carri, una profunda anàlisi de Michèle Soriano, a càrrec de l’autora i la cineasta (La saleta de la Biblioteca del Cinema, dimecres 9 d’abril a les 18.30 h); el film amb què va debutar l’any 2000, No quiero volver a casa (dijous 10 d’abril 21.30 h Sala Laya) i el segon de la seva filmografia, de 2003, on reconstrueix la història dels seus pares desapareguts durant la dictadura militar argentina, Los rubios (divendres 11 d’abril 17.00 h Sala Chomón).

Albertina Carri

Buenos Aires, 1973. Va estudiar a la Universidad del Cine de Buenos Aires. Va ser assistent de direcció de cineastes argentines com María Luisa Bemberg, Lita Stantic, Martín Rejtman i Eduardo Calcagno.

Directora, productora, guionista, escriptora i artista audiovisual, es caracteritza per la seva versatilitat i la investigació constant en diversos gèneres. Ha explorat tant el policial negre com el documental –en la seva frontera amb la ficció–, el melodrama pornogràfic o el drama familiar, utilitzant tècniques que van del scratching a la ficció, passant pel found footage, l’animació, el documental d’observació i el porno polític.

Ha dirigit els llargmetratges No quiero volver a casa (2000); Los rubios (2003), que la va col·locar entre les millors directores de la seva generació i on documenta la cerca dels seus pares, el sociòleg Roberto Carri i la llicenciada en Lletres Ana María Caruso, militants de l’organització Montoneros desapareguts durant la dictadura militar; Géminis (2005), que va passar per la la Quinzena de Realitzadors de Cannes i va competir a Horizontes Latinos de Sant Sebastià; La rabia (2008), presentada a la secció Panorama del Festival de Berlín; Cuatreros (2017), inclosa a la sección Forum de la Berlinale; Las hijas del fuego (2018), premi a la millor pel·lícula argentina al BAFICI i ¡Caigan las rosas blancas! (2025), que ha tingut la seva estrena mundial al darrer Festival de Roterdam i és una mena de seqüela de Las hijas del fuego.

També ha fet algunes incursions a la televisió i curts, que es podran veure en dues sessions de la retrospectiva. Carri ha estat premiada als festivals LesGaiCineMad, La Habana i BAFICI i a va ser quatre anys la directora artística de Asterisco Festival Internacional de Cine LGBTIQ+, on col·labora com a programadora. Ha publicat els llibres Cartografía de una película (2007), el poemari Retratos ciegos amb Juliana Laffitte (2020), Las Posesas amb Esther Díaz (2022) i Lo que aprendí de las bestias (2021), la seva primera novel·la, que també presentarà en la seva estada a Barcelona a la llibreria Finestres (dijous 10 d’abril 19.00 h).