Premsa

Fascinació per l’antic Egipte amb ‘Cleòpatra’ i ‘La mòmia’

09/03/2021

La Filmoteca acull dues pel·lícules que dialoguen amb l’exposició del Museu Etnològic i de Cultures del Món ‘Udjat. L’exotisme de l’antic Egipte a Barcelona’. Les sessions, centrades en els mites de la mòmia i Cleòpatra, tindran com a presentadors el periodista Antonio Baños i l’escriptora Empar Moliner.

L’exposició Udjat. L’exotisme de l’antic Egipte a Barcelona és una invitació a la reflexió sobre la pervivència i la constant reinterpretació d’una de les civilitzacions que ha exercit una influència més poderosa i duradora sobre la cultura occidental: l’antic Egipte.

Ja durant el segle XX, tot el planeta va viure l’impacte enorme que, en termes mediàtics, va suposar el descobriment de la tomba inviolada del faraó Tutankamon l’any 1922. Aquest fet, juntament amb la generalització del turisme i, sobretot, el naixement del cinema, va contribuir decisivament a la difusió en l’imaginari col·lectiu occidental dels clixés de l’antic Egipte que perduren encara avui. L’antic Egipte va ser present molt aviat a la gran pantalla a través dels films bíblics, però també de les pel·lícules de terror (a través del mite de la mòmia) i dels films històrics que giraven al voltant de la figura de Cleòpatra.

La mostra que aquests dies presenta el Museu Etnològic i de Cultures del Món és testimoni de la petja d’aquesta cultura i aquesta civilització a Barcelona. Si bé a la ciutat les mostres materials d’aquesta fascinació no són tan nombroses com a altres indrets d’Europa, sí que s’hi ha conservat un bon nombre d’empremtes disseminades per la ciutat, en construccions civils i religioses, en cementiris i monuments públics, en diversos museus i arxius, en parcs i jardins, que testimonien l’atracció poderosa que les llunyanes però sempre presents terres del Nil han exercit sobre la nostra societat.

La mòmia, 1932
La mòmia, 1932

La Filmoteca, en col·laboració amb el museu, presenta dues sessions que il·lustren la seducció que aquesta moda egípcia va exercir en el cinema, amb l’accent, precisament, en el terror de la mòmia i l’adulació a Cleòpatra, que van desbancar el recurrent argument bíblic de l’èxode o de Josep i el faraó. El canvi de patró narratiu és la conseqüència de la revisió del concepte “exòtic” i de la irrupció de la cultura de masses que es produeix a Occident sota la influència de l’art-déco. El periodista Antonio Baños presentarà la versió de La mòmia que va interpretar Boris Karloff el 1932 (dimecres 17 de març a les 19.30 h), mentre que l’escriptora Empar Moliner introduirà la Cleòpatra de Cecil B. DeMille de 1934, amb Claudette Colbert en el paper de la darrera reina de l’antic Egipte. En les dues presentacions també hi participa la guionista i productora Esther Cases, investigadora de l’àrea cinematogràfica en el catàleg de l’exposició. 

Aquesta programació egípcia s’arrodoneix amb una de les propostes de la FilmoXica, l’oferta familiar dels caps de setmana: la producció d’animació de Steven Spielberg d’El príncep d’Egipte (dissabte 20 i diumenge 21 de març, 16.30 h).

Amb la col·laboració de:

Imatge eliminada.