'Entre dos orillas' ens porta de viatge per la poesia contemporània de l'Argentina i l'Uruguai

Dimecres 18 d'abril, a les 18.30 h, el documental 'Entre dos orillas' (Bárbara Meyer, Concha García, 2015) ens acosta a la poesia feta per sis dones que viuen a la riba del Río de la Plata, a les dues bandes de la frontera que aquest riu dibuixa entre Argentina i l'Uruguai. La projecció compta amb una presentació de la seva codirectora, la cineasta i també poetessa Concha García.

Entre dos orillas és el resultat del viatge que Bárbara Meyer i Concha García van emprendre l’any 2011 per terres d’Uruguai i l’Argentina amb l’objectiu de realitzar un documental sobre sis poetes d'ambdós països. En total, les escriptores del Río de la Plata retratades per Meyer i García són Circe Maia (Tacuarembó, Uruguai), Selva Casal (Montevideo, Uruguai), María del Carmen Colombo (Buenos Aires, Argentina), Diana Bellesi (El Tigre, Argentina), Graciela Cros (Bariloche, a la Patagònia argentina) i Nini Bernardelo (Illa de Terra del Foc, també a la Patagònia argentina). El llargmetratge basteix, a través d'aquests retrats, un recorregut per la poesia contemporània del Con Sud, alhora que convida a aprofundir en la creació poètica escrita per dones, gairebé desconegudes, nascudes abans de la dècada dels 50 de les dues ribes de l’Atlàntic. 

A través de la creació d’aquests sis retrats de les escriptores en plena maduresa creativa, l’obra enllaça la narrativa audiovisual amb la creació poètica, la filosofia de vida, les inquietuds personals, la llengua emprada i les arrels personals de l’entorn de cada una de les poetesses i com aquests factors es reflecteixen en els seus poemaris.   

Les directores Bárbara Meyer i Concha García cerquen també la influència del paisatge geogràfic i com la situació política de l’Argentina i l’Uruguai ha influït en l’obra poètica de les escriptores seleccionades i, alhora com la seva poesia reflecteix cada circumstància viscuda a través de l’entorn material o simbòlic que les envolta. La dictadura dels ‘70 a tots dos països, l’exili i les afinitats vitals amb altres poetes són també alguns dels temes essencials de les entrevistes registrades, així com de les imatges dels llocs on viuen i els fets  quotidians que les envolten.  

 

Les directores

Concha García, poeta i crítica literària, va néixer a La Rambla (Córdoba, Espanya) l’any 1956, tot i que des de ben petita viu a Barcelona. És llicenciada en Filologia hispànica per la Universitat de Barcelona i fundadora de l’Aula de Poesia de la ciutat comtal, i presideix l'Associació Mujeres y Letras, l’objectiu de la qual és donar a conèixer l’obra de dones poetes. García ha estat codirectora de la revista de literatura Ficciones i ha escrit en diferents suplements culturals, i actualment col·labora al Correo de Andalucía i a Cuadernos del Sur del Diario de Córdoba. Els seus treballs sobre poesia han estat recollits, entre d'altres, a les publicacions Ínsula, Revista de la Universidad de México, Taifa, Zurgai i Cuadernos Hispanoamericanos. 

Com a poetessa, García ha rebut premis de cert prestigi, entre els quals es troba el Premi Barcarola de 1987 per Ya nada es rito (1988) i el Jaime Gil de Biedma per Ayer y calles (1995). Entre les seves obres es troben "Rabitos de pasas", "Por mí no arderán los quicios ni se quemarán las teas" y "Árboles que ya florecerán".  

Bárbara Meyer, videoartista i luthier formada a Itàlia en la construcció i restauració de instruments de corda (violins, violes i violoncels). El 1996 rep el diploma de Mestra Luthier a Dusseldorf, Alemanya. A partir del 2001 ensenya l'art dels luthiers a Java dins d’un projecte educatiu entre España i Indonèsia, i és allà que comença a realitzar els seus primers curtmetratges. Després d’aquesta experiència es trasllada a Londres, on opté el títol de Màster en Escriptura de Guions per la London University of the Arts, i el 2004 assisteix a la Tate Modern/Doc House per cursar estudis professionals de cinema. Des d'aleshores ha participat en més d’una quinzena de documentals, una tasca creativa que compagina, des del 2013, amb el seu treball a la Royal Academy of Music com a curadora d’instruments.