El Govern aprova l’Avantprojecte de llei de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya

Aquest matí el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat l’Avantprojecte de llei de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya, que té com a finalitat última dotar aquest equipament de personalitat jurídica pròpia i consolidar la institució com el pilar de la preservació de la memòria fílmica de Catalunya i la difusió de la cultura cinematogràfica.

La Llei 20/2010 del cinema, del 7 de juliol, estableix, en el seu article 46, que la Filmoteca de Catalunya ha de vetllar per la preservació i la difusió del patrimoni audiovisual i de la cultura cinematogràfica, i entre les funcions a desenvolupar per la institució hi ha les de recuperar, preservar, catalogar i restaurar el patrimoni fílmic i documental, fer recerca i donar suport a l’educació i la difusió de la cultura cinematogràfica, amb una atenció especial a la producció audiovisual catalana.

A la manera d’altres institucions públiques de caràcter similar que existeixen arreu del món, la Filmoteca de Catalunya desenvolupa aquesta activitat des de la seva creació el 1981. Consolidada en els darrers anys, necessita un nou marc jurídic que l’equipari a d’altres equipaments nacionals de Catalunya. L’avantprojecte de Llei defineix la naturalesa jurídica, l’objecte i les funcions de l’Institut de la Filmoteca, l’òrgan principal de gestió de la institució. Adscrit al Departament de cultura, l’Institut serà una entitat de dret públic que ajusta la seva activitat al dret privat i que comptarà amb un Consell de Direcció com a òrgan rector superior, i amb una direcció com a òrgan executiu i de representació.

La Filmoteca de Catalunya, avui: funció i activitats

La Filmoteca de Catalunya va néixer l’any 1981 a partir de la delegació barcelonina de Filmoteca Española. Depenent del Departament de Cultura, durant els seus primers anys de vida va recórrer diverses sales de cinema de Barcelona per fer projeccions, al mateix temps que es creava un arxiu cinematogràfic i una biblioteca especialitzada. El 2001 va ser adscrita a l’Institut Català de les Indústries Culturals, ara anomenat Institut Català de les Empreses Culturals.

El gran salt endavant de la Filmoteca de Catalunya es va produir el 2012, amb la inauguració de dues noves seus ajustades a les necessitats específiques de la institució. A la seu del barceloní barri del Raval s’ubiquen dues sales de projecció, la Biblioteca del Cinema, espais expositius, els Serveis Educatius i les oficines. El Centre de Conservació i Restauració, ubicat al Parc Audiovisual de Catalunya a Terrassa, està equipat per conservar, preservar i restaurar el patrimoni cinematogràfic català, tant en format fotoquímic com digital.

Aquestes noves instal·lacions, presentades en l’àmbit internacional durant el Congrés de la Federació Internacional d’Arxius Fílmics (FIAF), celebrat a Barcelona el 2013, han donat un nou impuls a la institució, que des de llavors ofereix una programació de 1.250 sessions anuals (4 diàries, 6 dies per setmana) amb una freqüentació mitjana d’un centenar d’espectadors per sessió i presentades, molt sovint, per cineastes de rellevància internacional.

En aquesta darrera dècada també s’han posat en marxa i consolidat iniciatives com: FilmoXarxa, programació de mig centenar de sessions anuals arreu del territori a través de 26 cineclubs adherits; Per amor a les Arts, un cicle anual de periodicitat setmanal en col·laboració amb els principals equipaments i institucions culturals del país; els Serveis Educatius, que coordinen les programacions de Filmoteca per a Escoles, FilmoXica i Aula de Cinema; la Sala d’exposicions, que programa tres exposicions temporals anuals, una de les quals de producció pròpia a partir dels fons documentals de la Filmoteca, a més de les exposicions permanents de la Col·lecció Delmiro de Caralt i de Fotografies de Cineastes d’Oscar Fernández Orengo.

Encara en l’àmbit de la difusió, la projecció internacional de la Filmoteca de Catalunya s’ha desenvolupat amb cicles i retrospectives programades a UCLA (Los Angeles), el MoMA (Nova York), cinemateques de Mèxic, Quebec, Toulouse i Luxembourg i festivals de Cannes, Berlinale, Sant Sebastià, Bologna o Guadalajara (Mèxic).

A més, en els darrers anys la Biblioteca del Cinema, que compta amb més de 80.000 ítems catalogats, ha ampliat els seus fons documentals amb donacions de Jaime Camino, Lola Salvador, José Nieto, Oberon Cinematogràfica i Rovira Beleta, entre altres, i que, des de 2013,compta amb un repositori digital que supera els 60.000 items consultables en obert.

A partir del 2014, el Centre de Conservació i Restauració ha implementat un sistema de conservació a llarg termini per a les noves produccions en suport digital, i ha dut a terme la restauració de clàssics del cinema català com Vida en sombras (Llobet Gracia, 1953), Érase una vez... (Escobar & Cirici Pellicer, 1950) i Fuego en la sangre (Ignasi F. Iquino, 1950). També s’han digitalitzat o recuperat títols internacionals com El sol del membrillo (Victor Erice, 1997), Quelques événements sans signification (Mostafa Derkaoui, 1972) i La montagne infidèle (Jean Epstein, 1923), i s’han organitzat jornades de reflexió sobre el cinema dels orígens i la commemoració oficial dels 150 anys del naixement de Segundo de Chomón (2021). A partir de 2022 s’ha posat en marxa un Pla sistemàtic de digitalització dels fons fotoquímics –la Filmoteca conserva més de 180.000 bobines– amb l’objectiu de visibilitzar deu llargmetratges i deu curtmetratges per any en l’actual parc de sales digitals.

Un cop aprovada, la Llei de l’Institut Filmoteca elevarà la institució a la categoria d’equipament nacional directament dependent del Departament de Cultura. S’obre així una nova etapa per a la preservació de la memòria fílmica de Catalunya i la difusió de la cultura cinematogràfica en unes circumstàncies socials i tecnològiques en les quals ja no només cal preservar les pel·lícules sinó la forma amb la qual foren exhibides durant el segle XX, quan el cinema en va ser l’espectacle més popular.