El desarrelament, l’exili i les avantguardes artístiques d’entreguerres, eixos del Festival de Cinema Jueu

La programació 23a Edició del Festival de Cinema Jueu està centrada en dos eixos temàtics relacionats entre si: d’una banda, les circumstàncies i la vida dels refugiats i els supervivents. De l’altra, les diferents situacions a les quals s’ha d’enfrontar la població civil i les decisions que es veuen obligats a adoptar els ciutadans per circumstàncies alienes a la seva voluntat durant els conflictes. Haver d’abandonar el teu país per la intransigència d’un règim dictatorial com els veïns del petit Sero a Nachbarn, de Mano Khalil, o com els joves cubans Leonardo i Sara a Sin La Habana, de Kaveh Nabatian. Tornar a la teva terra per rodar una pel·lícula i acabar embolicat en un crim, com Gutauskas a la Lituània soviètica d’Izaokas, de Jurguis Matulevicius. O, acorralat per successius autoritarismes, et vegis abocat a fer coses contra la teva voluntat a la Letònia ocupada pels nazis de Pilsêta pie upes, de Viestur Kairish, en una mena de migració de l’ànim. Ficcions que parlen d’alienació i desarrelament.

I, com a eix complementari, els moviments de l’avantguarda europea del període d’entreguerres, destacant especialment, però no exclusivament, la contribució jueva, tant des del punt de vista teòric com artístic, i la seva implicació política contra el feixisme ascendent en aquest període. Man Ray, Gerda Taro, Tristan Zara, el Cabaret Voltaire de Zuric, Roland Penrose, Paul Élouard, el surrealisme, Picasso... Fotògrafs, artistes i poetes, representants de les avantguardes, que van sacsejar el món durant el període d’entreguerres, i que es van implicar contra el feixisme, són els protagonistes dels films documentals d’aquesta edició.

El programa d’enguany toca l’antisemitisme latent actual a Das Unwort, de Leo Khasin, i la convivència de mons diversos a Israel de la mà d’Amos Gitai, i també inclou un retrat de l’escriptor Saul Bellow, el gran revolucionari de la prosa nord-americana. Ara bé, la peça clau és Bruxelles-transit, de Samy Szlingerbaum, que uneix la qüestió de l’exili i les avantguardes. La pel·lícula relata l’emigració de la mare del cineasta de Polònia a Bèlgica el 1947, però, tot i que aborda un cas particular, se centra en les penalitats de l’emigrant universal. I ho fa en ídix, un idioma associat a la militància jueva d’esquerres, i amb un discurs narratiu originalíssim i una fotografia en blanc i negre extraordinària.