Dies Curts: BLANCA CAMELL

22/04/2020

"Dies curts" és una iniciativa engegada per Filmoteca de Catalunya amb la voluntat de fer més visible un format tan maltractat com el curtmetratge. Conscients dels seus problemes de distribució i exhibició, ens plantegem aquest canal de difusió com una eina per conèixer cineastes i alhora fer passar aquests dies de confinament de la manera més curta possible. Per aconseguir-ho, setmanalment comptarem amb noves seleccions de curtmetratges, alguns de cineastes experimentades i d'altres d'autores que tot just comencen.

La tercera proposta es diu Blanca Camell Galí (Barcelona, 1990) ha estudiat comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on es va graduar amb el curt-metratge L’Oreig, i ha seguit la seva formació cinematogràfica a l’ECAM de Madrid, la universitat París 8 i Le Fresnoy – Studio national des arts contemporains. Després d’obtenir el premi a la millor interpretació femenina del Festival Côté Cort amb Ídols, la seva obra ha estat presentada a diversos certàmens, entre els quals el Festival de Màlaga, Indielisboa, Courtisane, D’A Film Festival i l’IBAFF. El seu darrer treball Pol·len es pot veure aquí per primera vegada, abans de la propera estrena al D’A 2020.

Programa (sessió expirada)

(disponible fins el 6.05.2020)

Un sentiment melancòlic ens envaeix amb les pel·lícules de la Blanca Camell Galí. Però és una melancolia lleugera, fins i tot agradable, d’aquelles que desperten un somriure perquè hi reconeixem experiències viscudes amb regust agredolç.

El tímid despertar del desig a L’oreig; la sensualitat dels cossos i la cruesa d’un desengany a Ídols; la ruptura, el retrobament, la dificultat de l’amor a Pol·len o Tombent les heures. I malgrat això, dèiem, una certa lleugeresa, perquè les protagonistes de la Blanca caminen, i sempre hi ha música i nous encontres i gent amb qui passar una bona estona. 

Les dues darreres peces són una deriva a través de la ciutat: Barcelona, origen de la cineasta, i Montreuil/París, lloc d’acollida temporal per on ella mateixa passeja presentant-nos els habituals dels bars que li donen vida. En acabat, ens adonem que més enllà d’un deambular guiat pel sentiment i el record, els films ens ofereixen el retrat de dos escenaris urbans canviants i l’apropament a la seva gent. De manera ben senzilla, la ficció s’ha convertit en un reportatge.

Pol·len (2019)

Tombent les heures (2018)

Ídols (2016)

L'oreig (2014) (codirigida amb Alexandra Jordana, José López Pizarro, Aina Pociello)