La identificació del cinema indi amb Bollywood, amb l'exotisme dels saris, la temàtica amorosa i la música i el ball, amb produccions comercials que tenen milions d'espectadors, sovint oculta un altre tipus de cinema produït a l'Índia, pel·lícules com les que dirigeix el cineasta i també poeta Buddhadev Dasgupta, molt desconegut a casa nostra però a qui dediquem un cicle que pretén paliar aquest desconeixement.
Un desconegut absolut a les nostres pantalles, Dasgupta gaudeix d'un gran prestigi a festivals internacionals
Les pel·lícules de Dasgupta -alhora poeta i escriptor amb un profund coneixement de les arts visuals- s'allunyen absolutament dels brillants melodrames musicals amb què sovint associem el cinema indi. Des que 
el 1978 va rodar el seu primer treball de ficció (després de diversos títols en el camp del documental), Dasgupta ha creat films de bellesa exquisida i composicions evocadores. Amb integritat artística, una mirada original i històries atentes als problemes més urgents de la societat de Bengala -motiu pel qual sovint se'l compara amb Satyajit Ray- Dasgupta explora, en cadascún dels seus films, la naturalesa huimana. Des del realisme, el realisme màgic, l'humor subtil i, per descomptat, un estrany sentit de l'economia cinematogràfica, els films de Dasgupta s'han estrenat a festivals d'arreu del món, i ell ha sabut llaurar-se -i mantenir- una bona reputació cinematogràfica com a cineasta seriós i creativament lliure.
A la descoberta de Buddhadev Dasgupta, el cicle que ara li dediquem amb la col·laboració d'Imagine India, és una oportunitat única per descobrir els films més destacats de la darrera etapa de Buddhadev Dasgupta, un període en el qual ha obtingut el Premi Nacional de Cinema de l'Índia en tres ocasions. En total, projectarem sis títols rodats entre 1997 i 2009, entre els quals hi ha drames, reflexions sobre fenomens moderns com la vigilància massiva, viatges interiors de personatges diferents i viatges reals, físics, per diversos indrets del país, retrats del passat de Calcuta -la seva ciutat- i el reflex del contrast entre l'Índia més tradicional i la més moderna.
Els personatges de Dasgupta sovint són persones turmentades pels seus propis desigs i per objectius inassolibles. Alguns intenten trobar el camí de la salvació, altres viuen sota el pes del passat o de les expectatives que la societat que els envolta hi ha posat. Són, quasi sempre, uns personatges marcats per la tragèdia, tot i que Desgupta sempre hi inclou un raig d'esperança que obre una via per a l'optimisme.
