Una selecció de sis films recents, que arriben gràcies a l’Instituto Cultural Rumano de Madrid, torna a demostrar la vitalitat d’aquesta cinematografia els darrers anys, present als principals festivals internacionals i amb el nervi de nous talents. Emanuel Pârvu, present en la mostra per partida doble com a director de ‘Marocco’ i com a actor a ‘Miracol’, donarà el tret de sortida dimarts 7 de novembre.
Un any més, per iniciativa de l’Instituto Cultural Rumano de Madrid, la Filmoteca programa algunes de les propostes més estimulants del cinema romanès actual. El cicle, del 7 al 25 de novembre, es compon de sis produccions que han tingut un gran ressò en el circuit internacional de festivals, corroborant que la cinematografia romanesa es manté com una de les més interessants del panorama europeu des de la seva irrupció internacional l’any 2005.
Són llargmetratges de ficció que desafien convencions i llancen una mirada suggestiva a la cultura i la narrativa romaneses amb històries plenes de tensió i thrillers psicològics amb un discurs sociopolític al darrere. La importància del dret a la llibertat vertebra aquesta mostra, que reuneix temes com ara el pes de l’Església en una societat molt creient, la figura del migrant o els mecanismes repressius de l’anterior règim comunista del país.
El cicle s’inaugura dimarts 7 de novembre amb Marocco (2021), que va participar a la secció de nous realitzadors de Sant Sebastià. Segon llargmetratge com a director de l’actor Emanuel Pârvu, que serà a la Filmoteca per a presentar-lo, el film és una exploració de la culpa i la responsabilitat a partir de la relació més forta possible segons el director: la que hi ha entre pares i fills. Pârvu és alhora un dels protagonistes del següent títol programat, Miracol (Bogdan George Apetri, 2021), present entre d’altres als festivals de Venècia i Varsòvia. Planteja la peripècia d’una monja jove que s’escapa del monestir per ocupar-se d’un assumpte urgent i mai no torna. El detectiu de la policia que investiga el seu destí descobreix pistes i revelacions que no sols el porten a la veritat, sinó també a un miracle.
Metronom (Alexandru Belc, 2022), situada en plena dictadura de Ceausescu a Bucarest, se centra en un grup de joves amb anhels de llibertat que desperta les sospites de la Securitate, la policia secreta del país, quan escriuen una carta a Metronom, un programa de ràdio clandestí. Va guanyar el premi a la millor direcció a la secció Un Certain Regarde de Cannes i el de millor film a la secció Retueyos del Festival de Gijón, dedicada a obres debutants. També és una opera prima Balaur (2021), en aquest cas d’Octav Chelaru, que planteja la història d'una professora de religió i esposa del rector de la parròquia del poble que perd el control quan s’enamora d’un estudiant menor d'edat amb un passat tèrbol.
Spre Nord (To the North, Mihai Mincan, 2022), thriller psicològic sobre un emigrant romanès que s’embarca com a polissó en un vaixell taiwanès de mercaderies, també va tenir el festival de Venècia com a plataforma de llançament, mentre que la darrera producció d’un dels noms més reconeguts de la nova onada del cinema romanès, Cristan Mungiu, va passar per la secció oficial de Cannes. A R.M.N. recrea un incident xenòfob real que va tenir lloc a un poblet de Transsilvània el 2020, per parlar de l’estat del món modern, dels humans com a individus increïblement tribals.
La mostra Cinema romanès actual 2023 arriba a la Filmoteca de Catalunya després d’haver-se presentat a la Cineteca Madrid, i també té parades a l’Institut Valencià de Cultura, Consejería de Cultura y Patrimonio Histórico de la Junta de Andalucía, Filmoteca de Zaragoza, la Semana del Audiovisual Contemporáneo de Oviedo, la Fundación Municipal de Cultura de Oviedo, Ateneo Santander i Teatre Principal de Palma de Mallorca.
Amb la col·laboració de:
