En aquests temps de fermes i justificades reivindicacions feministes en el món del cinema, resulta molt pertinent recordar la trajectòria d’Ida Lupino, una actriu que va gosar trencar el tabú de posar-se a l’altra banda de la càmera quan encara eren molts més els prejudicis que no ho posaven fàcil.
El cicle, presentat conjuntament amb la Mostra de Films de Dones, inclou les seves sis incursions darrere la càmera i grans interpretacions com ‘El último refugio’ i ‘Mientras Nueva York duerme’
Només cal recordar que els Oscar van trigar 82 anys a guardonar una dona directora: Kathryn Bigelow per En terra hostil l’any 2010. El cicle Ida Lupino, davant i darrera la càmera, que organitzem conjuntament amb la Mostra de Films de Dones, permet acostar-se al perfil de tota una pionera. La retrospectiva s’inaugurarà el 9 de febrer a les 20.15 h amb The Hitch-Hiker (El autoestopista), precedida d’un debat i presentació a càrrec de Violeta Kovacsis, Maria Adell i Marta Nieto.
Ida Lupino va néixer a Londres el 4 de febrer de 1918 en el si d’una família d’artistes d’origen italià. A mitjans de la dècada dels 30 desembarca a Hollywood, on es fa un lloc treballant a les ordres de directors com Henry Hathaway, William Wellman, Michael Curtiz i, sobretot, Raoul Walsh, i donant la rèplica a grans actors de l’època com Humphrey Bogart, Ronald Colman, John Garfield o Edward G. Robinson. Tot i això, mai arriba a accedir a l’estatus d’estrella de primera fila, i la creixent competència d’actrius emergents i consagrades la porten a diversificar la seva carrera fent el salt a l’altra banda de la càmera. Amb una bona dosi d’autoironia, Lupino deia que com a actriu era la Bette Davis dels pobres i com a directora, el Don Siegel dels pobres.
L’oportunitat d’esdevenir realitzadora arriba quan el director de Not Wanted, Elmer Clifton, pateix un atac de cor i és ella qui enllesteix el rodatge. Era una producció de The Filmakers, companyia independent que havia fundat amb el seu marit Collier Young i per a la qual va dirigir els sis films que la van convertir en l’única dona directora a Hollywood a la dècada dels cinquanta. Eren films de baix pressupost, amb temes que reivindicaven les dones i la seva consideració social i s’atrevien amb temes tabú com la bigàmia a The Bigamist o la violació a The Outrage. Amb la notable The Hitch-Hiker es va guanyar l’honor de ser la primera dona a dirigir un thriller, i a partir de finals dels anys cinquanta la seva trajectòria com a directora es va traslladar a la televisió, on va signar episodis de sèries populars com Alfred Hitchcock Presents, The Untouchables i The Fugitive.
