La Filmoteca ret homenatge al cineasta francès mort el març passat recuperant la darrera sèrie que va realitzar, inèdita entre nosaltres, on Tavernier recollia les pel·lícules franceses que més el van marcar. Gran amic de la Filmoteca de Catalunya, Tavernier va protagonitzar una carta blanca en què va triar les seves pel·lícules predilectes, tant pròpies com de la resta de la cinematografia francesa.
El 25 de març passat ens va deixar Bertrand Tavernier, tot un referent del cinema francès dels darrers cinquanta anys. Neix a Lió el 1941 i és aquí on comença a fer del setè art la seva causa vital. En la seva obra com a cineasta —marcada per la cinefília— cal reconèixer-li una gran tasca com a estudiós del cinema i de la seva història. De ben jove funda el cineclub Nickelodeon, i escriu crítiques a Cahiers du cinéma i a Positif, revistes gràcies a les quals coneix nombrosos cineastes i augmenta la seva fascinació pel cinema. Escriu llibres sobre cinema americà, lluita per la conservació del patrimoni fílmic, presideix l’Institut Lumière...
Una militància cinèfila que també el va portar a reivindicar joies ocultes del cinema francès al cicle i a la carta blanca que la Filmoteca de Catalunya li va dedicar el 2016, Bertrand Tavernier: el cinema i res més i, un any més tard, a repetir experiència per presentar el que seria el seu últim film, Voyage à travers le cinéma français, una aproximació subjectiva al cinema gal que revelava la seva educació sentimental. El documental, estrenat al festival de Cannes, era una història subjectiva del cinema francès en què Tavernier reivindicava autors i títols menystinguts.
Ara aquest cicle vol recordar el cineasta amb una sèrie televisiva inèdita aquí que, narrada en primera persona, amplia el documental precedent i aprofundeix en les pel·lícules franceses que van marcar la seva vida. Són vuit episodis de 55 minuts de durada cadascun que es programaran en quatre sessions dobles. Tavernier hi presenta els seus cineastes de capçalera: Jean Grémillon, Sacha Guitry, Marcel Pagnol, Robert Bresson o Jacques Tati; rescata de l’oblit la nova onada de la França ocupada pels nazis, amb directors com Claude Autant-Lara, René Clément o Henri-Georges Clouzot que ens han llegat obres brillants i plenes d’inventiva; reivindica altres autors oblidats (Maurice Tourneur, Anatole Litvak o Raymond Bernard) o directament desconeguts (Pierre Chenal, Henri Calef, Gilles Grangier o Jean Vallée, autor de les dues primeres pel·lícules franceses en color, Jeunes filles à marier i La terre qui meurt). La sèrie també ret homenatge a les dones cineastes que van precedir Varda, i descobreix l’interès especial de Tavernier per les cançons de les pel·lícules des que va veure La grande illusion.
