Les pel·lícules que donen forma a la 33a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (MIFDB) defensen el cinema com a llenguatge des del qual explicar el món més enllà de l’abisme. La Filmoteca i la Mostra col·laboren en la presentació d’una retrospectiva completa de Sarah Maldoror, considerada com “la mare del cinema africà” per ser la primera dona a rodar al continent negre.
En companyia d'estranyes: revisions de passats, presents i futurs col·lectius
En temps hostils, defensem imatges que no subratllen la por sinó el desig. Imatges que enfoquin els joncs que neixen dels pantans, que espremin les llimones i les converteixin en dolços. Contraimatges de la individualitat solitària que ens mobilitzin des del suport en les altres.
Les pel·lícules programades a les “Persistències fílmiques” d’aquesta edició entenen el cinema com a llenguatge des del qual explicar el món més enllà de l’abisme, proposant mirades al passat, al present i al futur que s’escapen de tot pacte narratiu per desafiar l’estretor de la imaginació patriarcal.
Quines relectures s’escriuen en col·lectiu? A través d’arxius visuals rizomàtics, treballs de bricolatge queer i posades en pràctica de la filmació com a acte d’empatia, les directores d’aquestes obres assajaran una resposta a aquesta pregunta.
Retrospectiva Sarah Maldoror
La Filmoteca de Catalunya i la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona han col·laborat en la programació d’una retrospectiva completa de la cineasta francesa d’origen antillà Sarah Maldoror, que presentarà la seva filla i preservadora de la seva obra Annouchka de Andrade.
Invocar el nom de la cineasta Sarah Maldoror implica tornar a la vida Els cants de Maldoror, text surrealista francès del segle XIX del qual la jove cineasta va treure el seu nom artístic amb un gest que ja avançava el sentit de tota la seva obra: sacsejar les avantguardes des dels ideals de la negritud. y
Com explica la seva filla, Annouchka de Andrade, Sarah Maldoror sempre contestava al telèfon amb la pregunta: preparada per a la revolució? La cineasta francesa d’origen antillà va traslladar aquest esperit a la seva manera d’entendre el cinema, sempre anticolonial i feminista.
Sarah Maldoror (1929-2020) va ser una figura vital per entendre el moviment cultural i polític de la negritud, activista política, poetessa, mare, feminista, cineasta i dramaturga. Al 1972 va dirigir Sambizanga on retratava la lluita anticolonial a Angola, i es va convertir en una de les primeres dones cineastes que treballaven a l’Àfrica subsahariana. Malgrat la seva visibilitat, Sambizanga es només una petita part de la prolífica obra de Maldoror, que des dels anys setanta fins al 2009 va dirigir una cinquantena de peces per a cinema i televisió.
Els esforços d’Annouchka de Andrade i el treball de restauració portat a terme per entitats com la Cineteca di Bologna, World Cinema Foundation o el Centre National du Cinéma et de l’Image Animée han permès la recuperació de la seva filmografia, que es projectarà en aquesta extensa retrospectiva de la seva obra.
D’ascendència antillana, Sarah Maldoror és recordada com “la mare del cinema africà” per ser la primera dona a rodar al continent negre i reivindicar-ne la identitat cultural. A la dècada dels cinquanta, a mesura que s’intensifica la crida a la independència d’Àfrica i a la guerra d’Algèria, s’interessa en l’art i la política.
Després de participar en la creació de Les Griots -la primera companyia teatral africana i afrocaribenya de França-, veu en el cinema l’eina idònia per donar suport als moviments d’alliberament africà i, d’aquesta manera, poder arribar a la major part de la població del continent negre, en gran part analfabeta.
De conviccions marxistes, el seu cinema, molt connectat amb la literatura i la poesia de la negritud, està marcat pel seu compromís amb les lluites anticolonials i antiracistes. Amb un estil poètic i humanista d’estètica sòbria i austera, destaquen la resiliència i el paper de les dones en els moviments de resistència i defuig el didactisme.
La seva obra, marginada per l’establishment cultural durant dècades ha rebut un gran reconeixement els darrers anys per la seva rellevància històrica, estètica i política.
Sessions de la retrospectiva presentades per Annouchka de Andrade, filla de Sarah Maldoror
Divendres 23 de maig 20.00 h
Sala Chomón Inauguració.
Sessió doble
Monangambée
SARAH MALDOROR, 1969. Int..: Mohammed Zineth, Elisa Andrade, Carlos Pestana, Elisa Pestana, Athmane Sabi. Algèria-Angola. VOSE. 17’. Arxiu digital.
Monangambée és un càntic que significa ‘mort blanca’ i és un crit de guerra contra els abusos colonials a Angola. En el seu debut com a cineasta, Sarah Maldoror descriu la repressió dels traficants d’esclaus portuguesos a Angola tot desconstruint diversos nivells de violència colonial: la brutalitat física, el racisme, la dominació institucional i la impossibilitat de comunicació en el món colonial.
Sambizanga
SARAH MALDOROR, 1972. Int.: Domingos de Oliveira, Elisa Andrade, Jean M’Vondo, Dino Abelino, Benoît Moutsila. Angola-França. VOSC. 97’. DCP.
Fugint d’una mirada estereotipada envers l’Àfrica (“No m’interessa mostrar la pobresa —escriu—, m’estimo més intentar trobar la poesia”), Maldoror s’endinsa en la lluita per l’alliberament d’Angola i la filma a través de la perspectiva d’una dona i mare que, amb el fill en braços, recorre Luanda de presó en presó buscant el seu marit, detingut per oficials portuguesos. L’obra més coneguda de la cineasta adapta la novel·la A Vida verdadeira de Domingos Xavier, de l’angolès José Luandino Vieira. Es va rodar a la República del Congo atès que fer-ho a Angola a principis dels setanta era impossible. Una introducció perfecta al cinema poèticament radical de la cineasta.
Dissabte 24 de maig 18.00 h
Sala Chomón
Sessió doble. “Un cinema popular”
Un dessert pour Constance Un postre para Constance
SARAH MALDOROR, 1980. Int.: Sidiki Bakaba, Cheick Doukouré, Elias Sherif, Jean Bouise, Albert Delpy, Bernard Haller. França. VOSE. 60’. Arxiu digital.
Scala Milan
DC SARAH MALDOROR, 2003. Int.: Romain Beneyol, Andy Collot, Alexandre Etien, Andrea Evangelista, Sofiane Khalef. França. VOSE. 18’. Arxiu digital.
Dos films que posen de manifest l’enginy de la directora a l’hora d’abordar temàtiques complexes, com la situació dels treballadors migrants a França o la realitat dels joves als barris perifèrics de París, utilitzant llenguatges senzills i juganers com la comèdia costumista o el vídeo musical.
Amb la col·laboració de:
