VOSC (Versió original amb subtítols en català)

Sorrentino adapta la comèdia d’Eduardo De Filippo i torna a formar tàndem amb Toni Servillo en aquest retrat d’una família i de la societat napolitana, dels seus vicis, dels seus costums, de les petiteses ordinàries de la vida quotidiana, de la diferència entre amor i matrimoni.

Luigi Comencini va prorrogar l’èxit de 'Pane, amore e fantasia' que va donar fama a la maggiorata Gina Lollobrigida amb aquesta història que ens presenta un oficial de carrabiners (De Sica) que està a punt de casar-se.

Xavier Albertí, director del TNC, músic, compositor i director d’escena, ens presenta aquest film d'Eduardo De Filippo que projectem conjuntament amb el muntatge de 'L'art de la comèdia' al teatre barceloní.

TODD SOLONDZ, 1998.

TODD HAYNES, 1991.

Un dels treballs més reeixits de la sèrie de retrats de Markopoulos és aquest brillant estudi sobre el ballarí i poeta Mark Turbyfill que empra pintures i fotografies per tal d’atrapar i il·luminar tota una vida dedicada a l’art.

Rodat al castell Roccasinibalda a Rieti (Itàlia), 'Gammelion' és un treball cabdal dins l’obra de Markopoulos: marca la transició cap al seu darrer període creatiu i anticipa 'Eniaios', el seu últim i èpic film. Markopoulos amplia un metratge de set minuts a gairebé una hora de durada emprant centenars de foses cinematogràfiques. Una visió romàntica extraordinària d’un cinema poètic experimental conjurat des dels seus components essencials.

Projectem els tres curts que componen aquesta trilogia, filmada entre 1947 i 1948: 'Psyche', el primer film, està rodat en 16 mm i inspirat per una novel•la inacabada de Pierre Louÿs; els altres dos, 'Lysis' i 'Charmides', es basen en els diàlegs de Plató sobre la naturalesa de l’amistat. El cineasta aborda el tema de l’homosexualitat fent un ús simbòlic dels colors i de la composició.

AKI KAURISMÄKI, 1996.

Un escombraire solitari inicia una relació amb una caixera d’un supermercat. Mitjançant la història d’aquests dos perdedors, en aparença condemnada al fracàs, Aki Kaurismäki reflexiona sobre la tragicomèdia de la vida a la gran ciutat.