L’estrena de l’opera de John Adams amb un muntatge de Peter Sellars va ser un esdeveniment polèmic. Una ocasió per valorar-ho amb motiu de la visita del compositor al Palau de la Música.
Emilio d’Alessandro va marxar a Anglaterra per esdevenir pilot de Formula 1 i va acabar com a xofer de Stanley Kubrick. La seva relació demostra que el perfeccionisme del geni de caràcter més aviat esquerp també tenia la seva vessant humana.
Piero Portaluppi va ser un dels grans arquitectes italians del període feixista. Va construir molt a Milà. I va filmar la seva vida, com un diari secret.
Filla il·legítima, amant de Simone de Beavoir, amiga de Camus i Serraute, escriptora d’escriptors, comença L’Asphyxie dient “La meva mare mai em va donar la ma”. Tota una definició de principis.
Txaikovski va viure la seva sexualitat de manera problemàtica. Ell i la seva dona són els protagonistes d’aquest film sobre els problemes de la creació artística. Simultani al concert del compositor rus a L’Auditori.
Slavoj Zizek és tan bon filòsof com crític de cinema. Per a ell les pel·lícules son l’expressió resumida i intensificada de la vida i cal saber psicoanalitzar-les. Aquest documental ens ho mostra amb exemples il·lustres. El presenta Octavi Martí, cap de programació i director adjunt de la Filmoteca de Catalunya.
Natacha Laurent, ex-directora de la Cinemateca de Toulouse, professora d'Història de Cinema a la Universitat Jean-Jaurès i especialista en cinema soviètic, presenta aquest documental acompanyada del seu director, Emmanuel Hamon.
Unió Soviètica, 1984. Només falta un any per a l’arribada de Gorbatxov i l’inici de la perestroika. En una ciutat de províncies un policia ha d’investigar la desaparició de la filla d’un membre del Partit i un crim espantós comès el mateix dia.
A finals dels vuitanta, Vera, tot aprofitant la conjuntura de canvis socials per la qual està travessant la
URSS, se sent sexualment alliberada mentre segueix amb els seus estudis de telefonista.