Ambientada a Sydney durant l’estiu del 1959, se centra en el despertar cultural australià que va produir la caiguda de l’estructura social de classes i l’alliberament de la dona.
Roy Huggins, un guionista molt influenciat per Raymond Chandler, escriu la història d’aquest film noir en què un matrimoni normal es troba un maletí ple de diners que despertarà la femme fatale que habita dins la dona (una magnífica Lizabeth Scott) i provocarà conseqüències irreversibles.
Al segle XVIII una cantant de Toledo és engarjolada per fer befa, en una cançó, del rei d’Espanya. El monarca s’enamora d’ella, però la noia se sent captivada per un noble a qui han sentenciat a mort per traïció.
L’acció d’aquest film, també conegut com Una mujer italiana, es desenvolupa al llarg de vint-i-quatre hores i se situa quasi totalment en un sol decorat: l’estació central de Milà.
El rei Lluís II de Baviera —mecenes de Wagner, constructor del mític castell de Renània i l’home que va vendre Baviera a Prússia— i el seu món desfilen davant l’espectador en escenes de gran força poètica.
En un institut dels suburbis parisencs, adolescents prou afortunats per assistir-hi parlen, entre classe i classe, i a voltes durant la classe, asseguts al passadís o en uns bancs de l’exterior, mentre la ciutat s’estén al seu darrere i als seus peus.
La misteriosa desaparició de Carolyn Harper —que recorda la de Laura Palmer— ens introdueix en un film que subverteix l’estètica i els personatges arquetípics del gènere americana i reconfigura lliurement els codis del realisme màgic, els musicals o les comèdies absurdes.